Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
sanció
Dret administratiu
Acte pel qual l’autoritat competent (el sobirà d’un país, el president d’una república, etc) ratifica (ratificació) i fa vàlida una disposició legal.
A l’Estat espanyol, és omès aquest requisit formal en les lleis autonòmiques
sanció parlamentària
Dret administratiu
Acte pel qual el parlament confirma una decisió presa pel govern.
separació del servei
Dret administratiu
Sanció disciplinària d’un funcionari públic per causa de falta molt greu.
Comporta la pèrdua de la condició funcionarial
dret administratiu
Dret administratiu
Conjunt de normes del dret públic intern que regulen l’organització i l’activitat de les administracions públiques.
Hom manté que aquest dret és inicialment conseqüència de la divisió de poders instaurada arran de la revolució burgesa per eliminar els privilegis del monarca i de la noblesa, que troba un desenvolupament en l’estat de dret, com més va més intervencionista L’anàlisi històrica demostra, però, la importància assolida per l’administració pública en molts estats de règim autoritari Cal remarcar que les finalitats perseguides per l’administració depenen, en realitat, de la ideologia política de la classe governant El dret administratiu vigent a Espanya s’inspira en el régime administratif francès…
excedència
Dret administratiu
Situació jurídica del funcionari públic que cessa temporalment, de manera forçosa o voluntària, en la prestació de serveis, per motius no deguts a sanció, sense abandonar el cos al qual pertany.
arrest governatiu
Dret
Dret administratiu
Sanció administrativa, diferent de la simple detenció, que podien decretar el governador civil, el director general de seguretat i el ministre de la governació, com a substitutòria del no-pagament de multes imposades.
L’arrest governatiu fou abolit al no admetre la Constitució altra forma de privació de llibertat que la imposada com a pena en sentència per jutges o Tribunals
censura
Dret administratiu
Acte de control del contingut de llibres, impresos, comunicacions o altres mitjans d’exteriorització del pensament o de difusió d’informacions, per tal d’assegurar que són respectats determinats límits establerts d’ordre moral, polític, religiós, etc..
La censura pròpiament dita és prèvia a la publicació, i si és obligatòria representa una limitació fonamental de la llibertat d' expressió , pel fet que tota publicació no censurada suposa una infracció, malgrat que la publicació no ultrapassi cap dels límits establerts El sistema de censura voluntària permet de publicar sense control previ, i el responsable de la publicació corre els riscs que se'n deriven, però si se sotmet a la censura i aconsegueix l’aprovació expressa o tàcita, resta eximit de tota responsabilitat pel que fa a la competència del censor però no pas de les responsabilitats…