Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
censura
Dret administratiu
Acte de control del contingut de llibres, impresos, comunicacions o altres mitjans d’exteriorització del pensament o de difusió d’informacions, per tal d’assegurar que són respectats determinats límits establerts d’ordre moral, polític, religiós, etc..
La censura pròpiament dita és prèvia a la publicació, i si és obligatòria representa una limitació fonamental de la llibertat d' expressió , pel fet que tota publicació no censurada suposa una infracció, malgrat que la publicació no ultrapassi cap dels límits establerts El sistema de censura voluntària permet de publicar sense control previ, i el responsable de la publicació corre els riscs que se'n deriven, però si se sotmet a la censura i aconsegueix l’aprovació expressa o tàcita, resta eximit de tota responsabilitat pel que fa a la competència del censor però no pas de les responsabilitats…
partit judicial
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, unitat territorial integrada per un o més municipis d’una mateixa província, on hi ha un o més jutges de primera instància i instrucció, amb seu a la seva capital, i jurisdicció en tot l’àmbit de la seva demarcació.
Constitueix també la demarcació que hom pren com a base per a la distribució dels diputats provincials en proporció al nombre d’habitants Els partits judicials es crearen l’any 1834, en cessar els alcaides ordinaris en l’exercici del poder judicial Aleshores, als Països Catalans hi havia 85 partits judicials, a més dels fragments d’uns altres 5 amb el cap de partit situat a Aragó o a Múrcia Durant 130 anys els canvis foren petits algunes supressions com Ciutadella, incorporada a Maó, o Vila-real a Castelló de la Plana, addicions com Sabadell, desdoblat de Terrassa, o Villena, que ho fou d’…
alcalde | alcaldessa
Història
Dret administratiu
President de l’ajuntament i cap de l’administració municipal.
Aquesta institució aparegué a Castella al segle XI, potser copiada, almenys en el nom, dels cadis al-qāḍī que, al capdavant dels pobles, posaven els àrabs Hom els troba ja al fur de Lleó 1020 D’antuvi tingueren un caràcter judicial n’hi havia més d’un i formaven part del consell a cada poble El fur de Toledo 1085, per exemple, n’establia tres un d’anomenat alcalde mayor , designat pel rei, i dos més dits alcaldes ordinarios , un de nomenat pels mossàrabs i l’altre pels castellans La institució anà arrelant a les antigues lleis castellanes Fuero Viejo, Partidas, Novísima Recopilación , etc…