Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Tribunal de la Rota Romana
Dret canònic
Tribunal ordinari de la cúria romana que decideix en apel·lació les causes eclesiàstiques en última instància, i algun cop en primera i segona.
Format per tretze auditors, doctors en ambdós drets, vuit dels quals són italians i un de català, representant l’antiga corona catalanoaragonesa, és presidit per un degà La seva existència és testimoniada ja el 1331, bé que la seva competència fou definida per Benet XIV el 1747
tribunal de testaments i causes pies
Dret
Dret canònic
Dret civil
Organisme jurisdiccional que es creà a Barcelona a conseqüència de la concòrdia del 27 de setembre de 1315 entre el rei Jaume II i el bisbe Ponç de Barcelona.
Segons aquesta disposició, els tribunals eclesiàstics podien demanar el compliment de les disposicions piadoses contingudes en els testaments i nomenar marmessors datius encarregats del compliment de les disposicions piadoses ordenades pel causant El tribunal subsistí malgrat el decret d’unificació de furs, i la compilació del dret civil català mantingué la competència del tribunal de testaments i causes pies de la diòcesi de Barcelona L’any 1984, però, el Parlament de Catalunya suprimí de la compilació tota referència a aquest tribunal
Tribunal de la Signatura Apostòlica
Dret canònic
Tribunal suprem eclesiàstic de cassació, distint de la Rota.
Constituït per sis cardenals, elegits pel papa, i que judica normalment sobre la violació del secret per part d’auditors de la Rota o sospites sobre la seva actuació, nullitat de les seves sentències, conflictes de competència entre tribunals eclesiàstics menors, etc Instituït per Pius X 1908, substituí les “Signatures de gràcia i justícia” s XVI per a atendre les apellacions en les controvèrsies judiciàries La denominació prové de la signatura que estampava el papa en els documents de resposta
dispensa
Dret canònic
Autorització atorgada per l’autoritat eclesiàstica, dins els límits de la seva competència, per deixar de complir una disposició legal, merament eclesiàstica, en un cas particular.