Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
delegació
Dret canònic
Acte segons el qual la potestat de jurisdicció és atribuïda en tot o en part per l’ordinari a una persona distinta.
La persona delegada no pot ampliar el poder conferit, però sí subdelegar-lo La potestat delegada fineix pel transcurs del temps, per revocació o per renúncia
visitador | visitadora
Dret canònic
Persona delegada per un superior eclesiàstic o religiós per a exercir el dret de visita.
Quan rep la delegació directament de la Santa Seu és anomenat visitador apostòlic
vicari general
Dret canònic
Prevere legítimament constituït per a representar la persona del bisbe en l’exercici de la seva jurisdicció in spiritualibus ac temporalibus a tota diòcesi.
És de lliure nomenament del bisbe, i cessa per mort o renúncia d’aquest, així com per revocació del bisbe L’any 1963 foren concedides àmplies facultats de delegació als vicaris episcopals Aquest càrrec sorgí al segle XIII com a fruit de la rèplica dels bisbes als poders que els ardiaques havien anat acumulant des del segle IV, i fou plenament ratificat pel concili tridentí, que reduí l’ardiaconat a una dignitat honorífica dels capítols catedralicis
provisor
Dret canònic
Jutge eclesiàstic que exerceix per delegació del bisbe la jurisdicció en els plets o les causes tocants al fur eclesiàstic.
Amb la promulgació del codi de dret canònic 1917, les atribucions es dividiren, en les cúries eclesiàstiques, entre el vicari general, que exerceix la jurisdicció graciosa o voluntària, i l’oficial o provisor fiscal , que exerceix només la contenciosa, pràctica ja estesa anteriorment en les cúries importants, com ara Tarragona, Barcelona o València