Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
plebà
Dret canònic
Rector d’alguna parròquia important.
Té el seu origen en el plebanus o dirigent d’antigues plebs o comunitats parroquials Poc corrent als Països Catalans, el nom només és aplicat al rector de Montblanc Conca de Barberà i a algun rector valencià com el de Santa Maria d’Oliva Safor
vicari
Dret canònic
Eclesiàstic que, en una parròquia, és sota l’autoritat del rector.
ordinari | ordinària
Dret canònic
Dit del poder de jurisdicció vinculat a un ofici eclesiàstic i que hom posseeix en virtut de l’ofici rebut.
Així, hom parla del poder ordinari que té el rector per a beneir els matrimonis dels seus feligresos
ecònom
Dret canònic
Sacerdot que fa les funcions de rector d’una parròquia, per vacant o per malaltia o absència d’aquest.
asil religiós
Dret canònic
Història del dret
Immunitat reconeguda al delinqüent o al perseguit que pren per refugi protector un lloc sagrat (temple, altar, territori o ciutat).
La raó del dret d’asil religiós radica en el temor i en el respecte a la protecció de la divinitat El dret d’asil de natura religiosa es troba generalment en tots els pobles primitius En els pobles semites fou molt difós el poble hebreu, tanmateix, en deixà una abundosa informació continguda en els llibres bíblics de la Llei Exode, Deuteronomi, etc També a Grècia tingué valor el dret d’asil, del qual el mite d’Orestes és un document representatiu Els romans originàriament no conegueren aquest dret, puix que llur organització jurídica el feia innecessari, bé que posteriorment, per influència…
jutge prosinodal
Dret canònic
Teòleg o canonista, anomenat també examinador sinodal, nomenat pel bisbe, normalment durant el sínode diocesà, per examinar els clergues que han d’ésser admesos a les ordenacions i que han d’exercir ministeris de confessor, predicador, rector, etc.