Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
seu vacant
Cristianisme
Dret canònic
Període que transcorre entre la mort o renúncia d’un bisbe o d’un papa i l’elevació o nomenament de successor.
vicari apostòlic
Dret canònic
Prelat que, amb idèntics poders que un bisbe residencial, administra un territori encara no erigit en diòcesi.
La seva jurisdicció és ordinària, però vicària, puix que és exercida en nom del papa i pot no tenir el caràcter episcopal Aquest títol apareix al final del segle IV referit a un bisbe residencial que rep poders especials del papa sobre altres bisbes de la regió el primer vicari apostòlic conegut és el de Tessalònica, amb motiu de la divisió de la Illíria i l’interès de refermar la presència del patriarcat romà enfront del bizantí Aquesta funció desaparegué al segle XII, i fou assumida de fet pels legats papals, però hom en mantingué el nom per a designar un enviat del papa per a regir una…
segrestador
Dret canònic
Administrador dels béns d’un monestir, designat per l’autoritat eclesiàstica, durant la vacant del càrrec d’abat.
ecònom
Dret canònic
Sacerdot que fa les funcions de rector d’una parròquia, per vacant o per malaltia o absència d’aquest.
vicari capitular
Dret canònic
Eclesiàstic elegit pel capítol catedralici per a regir una diòcesi durant la seu vacant fins a l’elecció d’un nou bisbe.
administrador apostòlic
Dret canònic
Clergue al qual el papa, per raons greus i especials, encarrega el govern i l’administració d’una diòcesi, estigui o no vacant.
comenda
Història
Dret canònic
Administració o custòdia d’una església vacant per un clergue que en percebia les rendes o provisió d’un benefici regular atorgat a un secular, amb dispensa de la professió religiosa.
La comenda era temporal quan era donada per un temps limitat, generalment fins que el bisbat, l’abadia o qualsevol altre benefici eclesiàstic fossin coberts definitivament, i en aquest cas el comendatari no tenia dret sobre les rendes La comenda perpètua donava dret al comendatari de fruir de les rendes i dels benifets, com a veritable prelat o beneficiat L’ús d’encomanar a un bisbe el govern d’una altra diòcesi ja era vigent sota Gregori el Gran Concessions anàlogues, especialment en abadies, foren nombroses des del període carolingi L’ús esdevingué un abús i s’estengué sobretot…
quarta canònica
Dret canònic
Quarta part de la renda d’un benefici que s’ha de donar al bisbe o a la seva mensa episcopal després de la mort del beneficiat o de la renúncia del benefici mentre aquest es trobava vacant.
ordinari
Dret canònic
Jerarquia eclesiàstica que posseeix el poder ordinari: el papa, els bisbes residencials, els abats nullius o bé, en cas de vacant, els vicaris generals, els administradors apostòlics, els vicaris i prefectes apostòlics i, finalment, els superiors majors dels ordes religiosos clericals exempts.
Llevat d’aquests darrers, tots els altres són anomenats ordinaris de lloc