Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
associació a compres i millores
Dret català
Societat de tipus familiar formada per ambdós cònjuges solament o per aquests i llurs ascendents, que dóna lloc a un règim de comunitat limitada de béns —les compres i millores fetes mentre duri l’associació—, que es liquiden generalment en dissoldre’s l’associació per mort d’un dels dos cònjuges, fora que hagi estat pactat que l’associació continuaria entre els supervivents i els hereus del cònjuge premort.
Aquest règim de comunitat limitada de béns sembla que era practicat des del s XIII, al Camp de Tarragona i a algunes comarques veïnes El dret civil de Catalunya estableix que solament existeix si és pactat en capítols matrimonials, que pot ésser constituït associant un cònjuge el seu consort en les compres i millores que siguin fetes durant el matrimoni, associant-se ambdós còjuges amb caràcter recíproc o associant els cònjuges llurs ascendents, i que, en cas de no pactar-se el contrari, l’administració de l’associació correspondrà a l’associat indicat en els capítols, i, en defecte de…
consorci
Dret aragonès
Dret català
Comunitat entre hereus de béns immobles indivisos procedents d’un causant comú consanguini, que té per finalitat de mantenir íntegre el patrimoni familiar.
El consorci és també tradicional a Ribagorça en els matrimonis entre hereus universals de dues cases, enfront de la separació de béns, habitual a la resta de Catalunya, excepte a la Vall d’Aran convinença , a la comarca de Tortosa agermanament i al Camp de Tarragona associació en compres i millores
dimissió de finca emfitèutica
Dret català
Facultat que hom reconeix a l’emfiteuta de poder tornar la finca al titular del domini directe; aquell esdevé, així, lliure de les prestacions emfitèutiques.
Actualment hom reconeix a tot emfiteuta que estigui al corrent de les seves obligacions la facultat de tornar la finca al senyor directe mitjançant l’abonament dels seus deterioraments i l’extinció de les càrregues i drets reals que hagués imposat sobre la finca, i sense dret a les millores Als s XIII-XV, a la Catalunya Vella, per a poder dimitir la finca sense consentiment del senyor calia que l’emfiteuta estigués al corrent en el pagament dels censos i de les prestacions, que restituís els títols i que atorgués escriptura de la dimissió, i era, a més, obligat a indemnitzar els danys soferts…
lluïsme
Dret català
Dret del senyor directe, anomenat també foriscapi, a rebre una part del valor de la cosa emfitèutica o feudal que es transmet a tercera persona, quan el senyor no fa ús del dret de fadiga i, així, lloa i aprova la transmissió.
En general, a Catalunya, per les transmissions a títol cal pagar la tercera part del valor de la cosa emfitèutica quan la transmissió és a títol lucratiu correspon el 21 i dos terços per 100, excepte quan es tracta de traspàs als descendents, en el qual cas no cal pagar res, o bé la transmissió emfitèutica és a Barcelona o en una localitat que gaudeixi dels seus privilegis, un dels quals és de no pagar per les transmissions a títol lucratiu Al territori de Barcelona, ha de pagar el lluïsme el venedor, i a la resta de Catalunya, l’adquiridor Quan es tractava de béns feudals, el lluïsme era la…
dret català
Dret català
Ordenament jurídic del Principat de Catalunya en vigor, formalment, fins el 1716, que comprenia, mentre es mantingué en la seva plenitud, totes les branques del dret públic i privat.
En l’etapa definitiva de formació, la seva base essencial era el dret romà justinianeu, moderat pel dret canònic i el pòsit dels usos feudals de tota l’Europa occidental —aquestes tres, fonts integrants de l’anomenat dret comú —, juntament amb normes peculiars, com usatges, constitucions, capítols i actes de cort, sediments consuetudinaris, pragmàtiques, privilegis, ordinacions i altres normes legals que, a voltes, aclareixen, limiten, deroguen o interpreten aquell dret comú Al costat d’això romanien usos i costums locals i comarcals, uns, escrits, i uns altres, no Aquest dret civil es…