Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
concòrdia
Història
Dret català
Conveni entre el rei i les autoritats eclesiàstiques sobre qüestions de jurisdicció i d’interessos comuns; són considerats com a font de dret.
Ha tingut vigència fins al s XX la concòrdia signada entre Jaume II i el bisbe de Barcelona sobre l’execució de causes pies La concòrdia de la reina Elionor , que tingué vigència fins als s XVIII-XIX, fou signada el 1374 entre aquesta reina, lloctinent general de Pere III de Catalunya-Aragó, i el cardenal Bertran de Comenge i establí un procediment per a decidir la competència entre les jurisdiccions reial i eclesiàstica en cas de dubte i tractar especialment dels processos de sometent i de pau i treva respecte als eclesiàstics, llur bandejament i l’ocupació de llurs…
concòrdia
Història
Dret català
Contracte pel qual hom perdonava les pensions degudes en els censos.
El cas més conegut fou el de l’anomenada concòrdia de Barcelona , signada en aquesta ciutat entre Palma i els seus creditors censalistes barcelonins Contracte Sant
cort de pastors
Dret català
Junta formada pel primer magistrat municipal dos pèrits i els guardes del bestiar.
Existent a Vila-real i a Borriana Plana Baixa per tal de taxar els danys produïts de nit als conreus dels termes respectius, els quals danys, no havent-ne pogut hom atribuir a ningú la responsabilitat, són coberts mancomunadament pels propietaris de bestiar que haguin tingut ramats a la partida corresponent Establerta per una concòrdia del 1714, fou declarada legal el 1878
dret barceloní
Dret català
Dret especial de Barcelona, adquirit per naixement, per privilegi o pel fet d’estar domiciliat més d’un any a la ciutat.
Ja al segle XIII existia un conjunt de costums, privilegis, pragmàtiques i concòrdies que formaven un dret especial compendiat en el privilegi de Pere II de Catalunya-Aragó 1284 anomenat Recognoverunt proceres, on fou recollit i conformat el dret consuetudinari anterior i ampliat amb nous privilegis L’anaren formant disposicions legals, com el privilegi de Jaume I 1269 sobre els qui entren en religió contra la voluntat dels pares, el privilegi de Pere III 1344 que fixa la llegítima en la quarta part dels béns del difunt, el privilegi de Pere III 1343 sobre la collació en l’import dels drets…