Resultats de la cerca

La seva finalitat era la d’adaptar el dret català tradicional al nou règim autònom i preparar les matèries que havien d’ésser objecte de la facultat legislativa estatuària derivada de la constitució de la República Espanyola 1931 i de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya 1932 Fou inaugurada el 17 de maig de 1936, a Barcelona, sota la presidència d’Amadeu Hurtado i la presidència d’honor de Lluís Companys Organitzà una exposició bibliogràfica de tema jurídic La Guerra Civil impedí la publicació de les conclusions aprovades

S'hi adherí, el 26 de gener, l’Assemblea de Municipis del Principat Era l’adaptació d’unes bases d’autonomia que el govern espanyol i el congrés rebutjaren La retirada dels diputats catalans del parlament i la creació pel govern d’una comissió extraparlamentària encarregada d’elaborar un projecte d’autonomia de Catalunya havia provocat per part catalana, a proposta de Marcellí Domingo, la redacció de l’Estatut Constituí un precedent de l' Estatut de Catalunya del 1932

Constitueix pròpiament una reforma del text anterior i no un estatut nou Fou precedit per la creació d’una Comissió Assessora per a la Reforma de l’Estatut d’Autonomia a l’octubre del 2004 El procés rebé l’impuls definitiu el 2006, i tingué la seva concreció més decisiva en l’acord assolit per l’aleshores president del Govern Balear Jaume Matas Partit Popular i Francesc Antich, secretari general del principal partit de l’oposició, el Partit Socialista de les Illes Balears Aquest acord fou confirmat el 13 de juny de 2006 al parlament balear, on rebé el vot favorable dels dos partits…

Tenia per objecte una codificació i actualització limitades del dret civil català, el qual durant el franquisme mantenia la vigència malgrat que no podia ser expressament actualitzat, revisat o desenvolupat atesa la inexistència d’un cos legislatiu català i la preeminència del Codi Civil espanyol Constava d’un títol preliminar i quatre llibres De la família, De les successions, Dels drets reals, De les obligacions i els contractes i la prescripció , dividits en títols, seccions, capítols i 344 articles Per la seva sistemàtica, més que una compilació era l’adaptació d’un apèndix al Codi Civil…

Les negociacions del projecte s’allargaren durant els deu mesos anteriors a la seva aprovació fins que un pacte entre el president Francesc Camps Partit Popular i Joan Ignasi Pla, secretari general del principal partit de l’oposició del Partit Socialista del País Valencià PSPV, possibilità una fórmula de consens rebutjada frontalment per Esquerra Unida i l’extraparlamentari Bloc Nacionalista Valencià BNV Després dels tràmits al parlament valencià i al Congrés i el Senat espanyols, el projecte fou definitivament aprovat el 27 de març per les Corts Valencianes i entrà en vigor l’11…

La Constitució del 1978 fou el marc legal en què s’inscriví l’Estatut, el qual recollia l’àmplia reivindicació a l’autogovern Al juliol del 1978, els parlamentaris catalans aprovaren una comissió —comissió dels vint— encarregada de redactar l’Estatut i, constituïda en ponència el 2 d’agost, començà el mes següent a redactar l’Estatut, anomenat popularment Estatut de Sau pel lloc on es reuniren El projecte d’estatut fou aprovat en sessió solemne per tots els diputats i senadors elegits a les circumscripcions electorals de Catalunya a la seu del Parlament de Catalunya el dia 29 de desembre de…

Antecedents, elaboració i aprovació El nou text es desenvolupà a partir de la iniciativa de reforma de l’Estatut del 1979 assumida pel govern català tripartit Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE , Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Republicana de Catalunya sorgit de les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades al novembre del 2003 Durant la campanya electoral, l’encara candidat socialista a la presidència del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero es comprometé públicament, segons expressió literal, a donar suport a l’estatut que aprovés el Parlament de…