Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
mitgenca mota
Dret català
Contracte pel qual un soci aporta tot (mota general) o gairebé tot (mota particular) el bestiar i l’altre aporta la feina de guardar-lo i de pasturar-lo.
És propi de la vall d’Àger, on hom anomena, per oposició, mitgenca plana el contracte normal de la mitgenca entre propietaris que apleguen llurs ramades i es reparteixen despeses i guanys
mota
Dret català
Capital en diners que el capità i patró té a càrrec seu dins el vaixell que mena perquè l’empri a compte de l’expedició d’anada i de tornada.
La nau percep una part dels beneficis guanyats negociant la mota, i aquesta, una part del que guanya la nau amb els nòlits La mota ha de contribuir també a les despeses per a les avaries que tingui la nau
vectigal
Història
Dret català
Per influència humanística, nom aplicat a diverses imposicions.
Ha estat famós des de la fi del segle XV l’incident del vectigal que el 1416 enfrontà el conseller Joan Fiveller a Ferran I i que adquirí una especial ressonància des de la relació que en feu Lorenzo Valla 1445 També en tingué l' afer dels Nous Vectigals imposats al Principat el 1638 per a cobrir les despeses de fortificació davant l’amenaça d’invasió francesa, origen de greus protestes en un ambient tens previ a la guerra dels Segadors
estatge
Dret català
Dret d’habitació que, a Mallorca, acostuma a reservar-se el donant o a constituir, el testador, a favor del cònjuge o bé del fill, del germà o d’una altra persona fadrina.
El dret d’estatge és personal i intrasferible i faculta per a habitar gratuïtament la casa, ocupant privativament les habitacions necessàries i compartint l’ús de les dependències comunes amb els posseïdors legítims de l’immoble, sense tenir obligació de contribuir a les despeses, càrregues, ni imposts que afectin l’edifici A les Pitiüses aquest dret comprèn cambra independent que es tanqui amb clau, l’entrada al porxo i a la cuina i l’ús del forn i del pou o cisterna de la casa
parceria
Dret català
Contracte d’explotació agrícola o agropecuària, en virtut del qual el propietari cedeix l’ús temporal de la terra a un agricultor, mitjançant el pagament per aquest d’una part dels productes o fruits.
Aquesta mena de contractes es regeixen essencialment pel principi d’autonomia de la voluntat dels contractants i les seves condicions són variables, tant en la participació corresponent al propietari, com en les aportacions que a voltes fa aquest, participant en despeses de l’explotació La llei del Parlament de Catalunya de l’onze d’abril de 1934, dita llei de Contractes de Conreu, regulà la parceria, però fou anullada pel Tribunal de Garanties Constitucionals Les lleis de l’Estat espanyol dels anys 1935 i 1942, regularen, en part, els contractes de parceria i els seus efectes…
paret mitgera
Construcció i obres públiques
Dret català
Paret menys gruixuda que la paret mestra que pertany a dues finques veïnes amb un règim especial d’indivisió que permet a cada propietari de carregar i d’aprofitar fins a la meitat del seu gruix.
S'assenta longitudinalment damunt el límit de les dues finques pot bastir-la lliurement qualsevol dels dos propietaris seguint els bons usos de la construcció el veí que la vol aprofitar ha de pagar al que l’ha construïda la meitat de les despeses Pel Codi Civil espanyol vigent en això a Catalunya després de la compilació de l’any 1960, es presumeixen com a mitgeres totes les parets divisòries de finques urbanes, mentre no hi hagi escriptures o signes externs que ho desvirtuïn Es pot fer més alta i aixecar la paret mitgera, sempre que s’hagi pagat la meitat de l’import de la seva…
escreix
Dret català
Donació de caràcter voluntari, que el marit fa a la muller, que compensa en certa manera el dot aportat per ella, per tal d’ajudar al sosteniment de les despeses familiars, d’acord amb el règim econòmic de separació de béns de la família catalana.
La muller només pot exigir-lo si el marit ha rebut el dot A manca de pacte, dissolt el matrimoni per mort del marit, la muller passa a usufructuar l’escreix Ha tingut una gran importància mentre el dot fou una institució viva, i apareix profusament regulat en les fonts del dret català