Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
augment de dot
Dret català
Increment del dot, posterior a la constitució d’aquest, mitjançant noves aportacions de caràcter gratuït.
Segons el dret català vigent, l’augment de dot pot ésser realitzat abans o després del matrimoni, però en aquest segon cas, no podrà excedir-ne l’import
escreix
Dret català
Donació de caràcter voluntari, que el marit fa a la muller, que compensa en certa manera el dot aportat per ella, per tal d’ajudar al sosteniment de les despeses familiars, d’acord amb el règim econòmic de separació de béns de la família catalana.
La muller només pot exigir-lo si el marit ha rebut el dot A manca de pacte, dissolt el matrimoni per mort del marit, la muller passa a usufructuar l’escreix Ha tingut una gran importància mentre el dot fou una institució viva, i apareix profusament regulat en les fonts del dret català
llei Haec edictali
Dret català
Constitució del Codi de Justinià, amb precedents ja en el dret romà clàssic.
Limita les facultats dispositives del vidu casat posteriorment, de manera que no pot donar al segon o posterior consort, per dot, donació o testament, més del que rebi el fill d’anterior matrimoni que hagi resultat menys afavorit en l’herència Aquesta institució s’integrà al dret comú i l’ha recollida la compilació vigent del dret civil de Catalunya
benefici de competència
Dret català
Excepció que en certs casos pot oposar el marit a la restitució del dot.
espòlits
Dret català
En dret eivissenc, capítols matrimonials.
Es poden atorgar pels qui es volen casar, però cal que els facin abans de contreure matrimoni Un dels pactes importants és de determinar lliurement el règim econòmic matrimonial al qual se subjectaran els béns dels futurs consorts A manca d’espolits hom entén celebrat el matrimoni sota el règim d’absoluta separació de béns Poden comprendre pactes com els relatius a la constitució del dot, de l’escreix, de l’usdefruit recíproc entre els esposos a favor del sobrevivent, heretaments a favor dels fills naixedors, i molts d’altres
tantumdem
Dret català
Donació que el marit solia prometre a la muller d’una quantitat igual al dot, i que per això rebia aquesta denominació.
Dissolt el matrimoni per mort de la muller, el marit restava alliberat de fer efectiva la donació si premoria el marit, passava a la muller l’usdefruit sobre els béns objecte de la donació, i als fills llur nua propietat Fou una institució peculiar del dret de família de l’antic bisbat de Girona, regulada en els seus costums escrits, avui en desús
capítols matrimonials
Dret català
Negoci jurídic accessori del matrimoni, de la celebració del qual depèn la seva eficàcia.
La seva funció principal és la de permetre als cònjuges el pacte del règim econòmic familiar que més s’adapti a les seves necessitats i conveniències També poden servir per a regular la successió mortis causa , pactant en ells la institució d’hereu, crear una comunitat familiar que obligui els seus membres a unir esforços i aportar els seus ingressos per a subvenir les necessitats familiars i establir beneficis viduals al cònjuge sobrevivent Els capítols matrimonials són una de les institucions més característiques del dret civil català, bé que també són admesos en el dret espanyol i en el d’…
Costums de Girona
Dret català
Compilació privada del dret gironí
que abastava, a més dels simples costums, altres fonts de dret.
Els primers repertoria de texts legals fets pels juristes de Girona daten del s XIV i són coneguts per còpies del començament del s XV el més antic originàriament és inscrit en una miscellània jurídica i en una traducció catalana procedent de Ripoll, i n'hi ha altres versions a Barcelona una adaptació del dret gironí al Ripollès, a París, a El Escorial i a Madrid Sovint hi consta el nom del propietari dels còdexs originaris d’on han estat extretes les versions d’ací ve el nom de costums d’Arnau Soler, Pere Albert que cal no confondre amb el jurista del s XIII, Jaspert Folcrà, Pere Serra,…
dret català
Dret català
Ordenament jurídic del Principat de Catalunya en vigor, formalment, fins el 1716, que comprenia, mentre es mantingué en la seva plenitud, totes les branques del dret públic i privat.
En l’etapa definitiva de formació, la seva base essencial era el dret romà justinianeu, moderat pel dret canònic i el pòsit dels usos feudals de tota l’Europa occidental —aquestes tres, fonts integrants de l’anomenat dret comú —, juntament amb normes peculiars, com usatges, constitucions, capítols i actes de cort, sediments consuetudinaris, pragmàtiques, privilegis, ordinacions i altres normes legals que, a voltes, aclareixen, limiten, deroguen o interpreten aquell dret comú Al costat d’això romanien usos i costums locals i comarcals, uns, escrits, i uns altres, no Aquest dret civil es…