Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
fideïcomís
Dret català
Dret civil
Disposició segons la qual una persona, en testament o en capítols matrimonials, deixa tots els béns o una part a una altra persona amb l’encàrrec que els conservi i els transmeti a un tercer, anomenat fideïcomissari.
El fideïcomís és una categoria jurídica elaborada pel dret romà que permeté un manteniment de la solidaritat i del patrimoni familiars Del fideïcomís es deriva un tipus de substitució, la fideïcomissària, o fideïcomís de substitució , que ha tingut una extraordinària importància i difusió, especialment en el dret català, fins al punt de donar una especial configuració a la família i a la propietat a Catalunya El fideïcomís de substitució suposa una crida successiva d’hereus o legataris, en el sentit que el causant anomena un primer hereu o…
fideïcomís singular
Dret català
Dret civil
Fideïcomís, consistent en l’encàrrec fet a l’hereu pel testador de lliurar una cosa determinada a un tercer.
fideïcomís universal
Dret català
Dret civil
Fideïcomís segons el qual l’hereu ha de transmetre tota l’herència a un tercer, bé que té dret a retenir la llegítima o, en dret català, la quarta trebel·liànica.
fideïcomís de residu
Dret català
Dret civil
Modalitat fideïcomissària caracteritzada perquè el primer cridat (l’hereu o legatari fiduciari) té unes facultats dispositives més àmplies que les d’un fiduciari normal.
El fideïcomís de residu té, a Catalunya, dues modalitats fonamentals, segons que el primer cridat hagi de reservar, almenys, per als successius hereus o legataris una quarta part dels béns fideïcomesos o que els successivament cridats solament hagin de rebre allò que resti de l’herència o llegat, si és que resta alguna cosa En el fideïcomís de residu el primer cridat només pot disposar del béns fideïcomesos per actes entre vius, però no en testament
fideïcomís d’elecció
Dret català
Dret civil
Modalitat fideïcomissària.
Caracteritzada per la circumstància que l’hereu fiduciari, ultra ésser gravat de restitució, com és essencial en qualsevol fideïcomís, gaudeix alhora de la facultat de poder escollir, entre les persones designades pel causant, qui ha d’entrar en l’herència en qualitat d’hereu fideïcomissari, o també la de poder distribuir lliurement l’herència entre les persones cridades pel causant com a hereus fideïcomissàris És, doncs, un encàrrec de confiança fet pel causant i incrustat en una substitució fideïcomissària
substitució vulgar en fideïcomís
Dret català
Institució preventiva d’hereu per la qual, en cas de fideïcomís condicional, el testador efectua una substitució vulgar d’un hereu fideïcomissari.
Es dóna en el cas que aquest no arribi a ésser-ho efectivament tant pel fet de no poder com de no voler Es tracta generalment d’un benefici a favor de la descendència de l’hereu fideïcomissari, per tal d’evitar que romangui postergada en benefici d’un hereu fideïcomissari posterior
bé fideïcomès
Dret català
Bé afecte a un gravamen de substitució fideïcomissària instituït pel causant, per tal d’afavorir, successivament, els diversos hereus o legataris cridats.
Si és un fideïcomís universal, ço és, el que té per objecte total l’herència o una quota d’aquesta, l’expectativa de l’hereu fideïcomissari s’estén generalment a tota aquesta herència o quota Si és un fideïcomís particular o singular només són compresos en el gravamen fideïcomissari els béns objecte del llegat
substitució
Dret català
Disposició testamentària per la qual hom designa un substitut perquè rebi l’herència en comptes de l’hereu que no vulgui o no pugui ésser-ho.
Tant el dret com les lleis en preveuen i n'estudien diversos tipus, algun dels quals, com el fideïcomís, tingué una gran importància històrica com a mitjà d’assegurar la possessió dels béns per part d’una mateixa línia familiar L’adveniment de l’era industrial i del capitalisme la restringí per tal d’impedir la lliure circulació de béns en el mercat
substitució preventiva de residu
Dret català
Modalitat del fideïcomís de residu, amb facultats notablement ampliades.
Inclosa en l’actual compilació del dret civil de Catalunya, que té lloc quan el primer instituït o hereu resulta expressament autoritzat pel testador per a disposar lliurement dels béns hereditaris per actes entre vius i per causa de mort, tot designant per a després de morir aquell un substitut o substituts i també quan el testador, en previsió que mori intestat el primer instituït, crida una o més persones per tal que a la mort d’aquell adquireixin els béns del testador, dels quals el primer instituït no hagi disposat per actes entre vius o per causa…