Resultats de la cerca

Caracteritzada per la circumstància que l’hereu fiduciari, ultra ésser gravat de restitució, com és essencial en qualsevol fideïcomís, gaudeix alhora de la facultat de poder escollir, entre les persones designades pel causant, qui ha d’entrar en l’herència en qualitat d’hereu fideïcomissari, o també la de poder distribuir lliurement l’herència entre les persones cridades pel causant com a hereus fideïcomissàris És, doncs, un encàrrec de confiança fet pel causant i incrustat en una substitució fideïcomissària

El fideïcomís és una categoria jurídica elaborada pel dret romà que permeté un manteniment de la solidaritat i del patrimoni familiars Del fideïcomís es deriva un tipus de substitució, la fideïcomissària, o fideïcomís de substitució , que ha tingut una extraordinària importància i difusió, especialment en el dret català, fins al punt de donar una especial configuració a la família i a la propietat a Catalunya El fideïcomís de substitució suposa una crida successiva d’hereus o legataris, en el sentit que el causant anomena un primer hereu o…

Si és un fideïcomís universal, ço és, el que té per objecte total l’herència o una quota d’aquesta, l’expectativa de l’hereu fideïcomissari s’estén generalment a tota aquesta herència o quota Si és un fideïcomís particular o singular només són compresos en el gravamen fideïcomissari els béns objecte del llegat

El fideïcomís de residu té, a Catalunya, dues modalitats fonamentals, segons que el primer cridat hagi de reservar, almenys, per als successius hereus o legataris una quarta part dels béns fideïcomesos o que els successivament cridats solament hagin de rebre allò que resti de l’herència o llegat, si és que resta alguna cosa En el fideïcomís de residu el primer cridat només pot disposar del béns fideïcomesos per actes entre vius, però no en testament

En l’etapa definitiva de formació, la seva base essencial era el dret romà justinianeu, moderat pel dret canònic i el pòsit dels usos feudals de tota l’Europa occidental —aquestes tres, fonts integrants de l’anomenat dret comú —, juntament amb normes peculiars, com usatges, constitucions, capítols i actes de cort, sediments consuetudinaris, pragmàtiques, privilegis, ordinacions i altres normes legals que, a voltes, aclareixen, limiten, deroguen o interpreten aquell dret comú Al costat d’això romanien usos i costums locals i comarcals, uns, escrits, i uns altres, no Aquest dret civil es…