Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
substitució vulgar en fideïcomís
Dret català
Institució preventiva d’hereu per la qual, en cas de fideïcomís condicional, el testador efectua una substitució vulgar d’un hereu fideïcomissari.
Es dóna en el cas que aquest no arribi a ésser-ho efectivament tant pel fet de no poder com de no voler Es tracta generalment d’un benefici a favor de la descendència de l’hereu fideïcomissari, per tal d’evitar que romangui postergada en benefici d’un hereu fideïcomissari posterior
bé fideïcomès
Dret català
Bé afecte a un gravamen de substitució fideïcomissària instituït pel causant, per tal d’afavorir, successivament, els diversos hereus o legataris cridats.
Si és un fideïcomís universal, ço és, el que té per objecte total l’herència o una quota d’aquesta, l’expectativa de l’hereu fideïcomissari s’estén generalment a tota aquesta herència o quota Si és un fideïcomís particular o singular només són compresos en el gravamen fideïcomissari els béns objecte del llegat
fideïcomís
Dret català
Dret civil
Disposició segons la qual una persona, en testament o en capítols matrimonials, deixa tots els béns o una part a una altra persona amb l’encàrrec que els conservi i els transmeti a un tercer, anomenat fideïcomissari.
El fideïcomís és una categoria jurídica elaborada pel dret romà que permeté un manteniment de la solidaritat i del patrimoni familiars Del fideïcomís es deriva un tipus de substitució, la fideïcomissària, o fideïcomís de substitució , que ha tingut una extraordinària importància i difusió, especialment en el dret català, fins al punt de donar una especial configuració a la família i a la propietat a Catalunya El fideïcomís de substitució suposa una crida successiva d’hereus o legataris, en el sentit que el causant anomena un primer hereu o legatari —anomenat fiduciari —, el qual adquireix l’…
fideïcomís d’elecció
Dret català
Dret civil
Modalitat fideïcomissària.
Caracteritzada per la circumstància que l’hereu fiduciari, ultra ésser gravat de restitució, com és essencial en qualsevol fideïcomís, gaudeix alhora de la facultat de poder escollir, entre les persones designades pel causant, qui ha d’entrar en l’herència en qualitat d’hereu fideïcomissari, o també la de poder distribuir lliurement l’herència entre les persones cridades pel causant com a hereus fideïcomissàris És, doncs, un encàrrec de confiança fet pel causant i incrustat en una substitució fideïcomissària
dret català
Dret català
Ordenament jurídic del Principat de Catalunya en vigor, formalment, fins el 1716, que comprenia, mentre es mantingué en la seva plenitud, totes les branques del dret públic i privat.
En l’etapa definitiva de formació, la seva base essencial era el dret romà justinianeu, moderat pel dret canònic i el pòsit dels usos feudals de tota l’Europa occidental —aquestes tres, fonts integrants de l’anomenat dret comú —, juntament amb normes peculiars, com usatges, constitucions, capítols i actes de cort, sediments consuetudinaris, pragmàtiques, privilegis, ordinacions i altres normes legals que, a voltes, aclareixen, limiten, deroguen o interpreten aquell dret comú Al costat d’això romanien usos i costums locals i comarcals, uns, escrits, i uns altres, no Aquest dret civil es…