Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
empresa familiar agrària
Economia
Dret català
Empresa que forma una unitat orgànica d’explotació agrícola, i té prou recursos per a satisfer les necessitats i absorbir el treball d’una família camperola.
El títol mitjançant el qual s’atribueix el gaudiment de l’empresa pot ésser de domini, d’arrendament o pot ésser un contracte de parceria La titularitat de l’empresa ha de recaure sobre una única persona física, un matrimoni o un conjunt de persones, les quals han d’ésser parents fins al tercer grau o successors mortis causa d’un mateix causant Un altre dels requisits necessaris per a considerar una empresa com a familiar agrària és que el titular o titulars siguin professionals de l’agricultura i que portin la gestió de l’empresa de forma personal i directa, amb prou capacitat professional…
Costums de Tortosa
Portada de la recopilació dels Costums de Tortosa (1539)
© Fototeca.cat
Dret català
Recopilació del dret tortosí duta a terme l’any 1272 i promulguda el 1279.
Té l’origen en les cartes de poblament donades a la ciutat per Ramon Berenguer IV el 1148 i el 1149, que establiren un estatut primari basat en el dret aleshores vigent a Catalunya i en les pràctiques curials del comtat de Barcelona Llur aplicació topà amb la disconformitat de la senyoria de la casa de Montcada i, des del 1181, de la de l’orde del Temple les discòrdies, sotmeses a l’arbitratge del bisbe de Lleida, que el 1241 pronuncià l’anomenada sentència de Flix , que declarava com a vigents els Usatges de Barcelona i com a supletoris els costums de la ciutat, perduraren fins el 1272, que…
lluïsme
Dret català
Dret del senyor directe, anomenat també foriscapi, a rebre una part del valor de la cosa emfitèutica o feudal que es transmet a tercera persona, quan el senyor no fa ús del dret de fadiga i, així, lloa i aprova la transmissió.
En general, a Catalunya, per les transmissions a títol cal pagar la tercera part del valor de la cosa emfitèutica quan la transmissió és a títol lucratiu correspon el 21 i dos terços per 100, excepte quan es tracta de traspàs als descendents, en el qual cas no cal pagar res, o bé la transmissió emfitèutica és a Barcelona o en una localitat que gaudeixi dels seus privilegis, un dels quals és de no pagar per les transmissions a títol lucratiu Al territori de Barcelona, ha de pagar el lluïsme el venedor, i a la resta de Catalunya, l’adquiridor Quan es tractava de béns feudals, el lluïsme era la…