Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
Princeps namque
Dret català
Usatge que establia, en cas d’amenaça d’invasió, la potestat del príncep o rei a cridar a les armes tots els homes útils per a la defensa del país; aquests no podien, però, ésser forçats a sortir fora del territori nacional.
L’usatge obligava també els nobles feudataris El costum implicava que no podia ser promulgat sinó en el cas que el príncep hi fos present La forma de convocació fou reglamentada per la constitució de Ferran II Statuïm e ordenam de la cort del 1481 A partir del segle XVI, tanmateix, fou convocat, sovint, pel lloctinent general Perdurà fins al decret de Nova Planta
dret català
Dret català
Ordenament jurídic del Principat de Catalunya en vigor, formalment, fins el 1716, que comprenia, mentre es mantingué en la seva plenitud, totes les branques del dret públic i privat.
En l’etapa definitiva de formació, la seva base essencial era el dret romà justinianeu, moderat pel dret canònic i el pòsit dels usos feudals de tota l’Europa occidental —aquestes tres, fonts integrants de l’anomenat dret comú —, juntament amb normes peculiars, com usatges, constitucions, capítols i actes de cort, sediments consuetudinaris, pragmàtiques, privilegis, ordinacions i altres normes legals que, a voltes, aclareixen, limiten, deroguen o interpreten aquell dret comú Al costat d’això romanien usos i costums locals i comarcals, uns, escrits, i uns altres, no Aquest dret civil es…