Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
insinuació
Dret
Dret català
Requisit formal, exigit per a la validesa definitiva d’una donació, que consistia en la presentació d’aquesta davant el jutge per obtenir-ne la confirmació i la subsegüent anotació, en virtut d’acte judicial autoritzant-la, en un registre de la secretaria del jutjat.
Té l’origen en una constitució, de la cort de Barcelona del 1503, que exigia que les donacions universals o de la major part del patrimoni del donador, o bé que excedissin de l’import o valor de 500 florins, fossin insinuades o enregistrades a la cort del jutge ordinari de la vegueria on fossin atorgades Fins a la promulgació de la compilació del dret civil especial de Catalunya 1960, que abolí aquesta obligació, les donacions eren enregistrades als jutjats de primera instància del partit o de la demarcació on havia estat fet l’atorgament
rabassa morta
Història
Dret català
Contracte de conreu emfitèutic establert com a arrendament d’un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició que el contracte restava dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats.
És anomenat també establiment a primers ceps Al segle XVIII, en augmentar el valor de les terres, alhora que es produïa una inflació creixent, els propietaris consideraren que es veien perjudicats perquè la millora dels mètodes agrícoles prolongava extraordinàriament la vida dels ceps, mentre perdia vàlua el preu de l’arrendament que així s’estenia per diverses generacions El conflicte fou resolt a favor dels propietaris per l’audiència de Barcelona, que fallà el 1756 que el contracte restava cancellat amb la mort dels ceps o bé al cap de cinquanta anys Aquest sistema —molt usual al Principat…
dret paccionat
Dret català
Després de la cort de Barcelona del 1283, que establí l’acord entre el rei i les corts per a la promulgació de les constitucions generals de Catalunya, qualificatiu aplicat a les constitucions, als capítols i als actes de cort en general.
Per raó de la seva condició, tenia preeminència sobre els de les pragmàtiques, sobre el dret comú, sobre els costums i qualsevol altre no elaborat pel rei amb les corts i només podia ésser derogat o variat per noves constitucions
dret català
Dret català
Ordenament jurídic del Principat de Catalunya en vigor, formalment, fins el 1716, que comprenia, mentre es mantingué en la seva plenitud, totes les branques del dret públic i privat.
En l’etapa definitiva de formació, la seva base essencial era el dret romà justinianeu, moderat pel dret canònic i el pòsit dels usos feudals de tota l’Europa occidental —aquestes tres, fonts integrants de l’anomenat dret comú —, juntament amb normes peculiars, com usatges, constitucions, capítols i actes de cort, sediments consuetudinaris, pragmàtiques, privilegis, ordinacions i altres normes legals que, a voltes, aclareixen, limiten, deroguen o interpreten aquell dret comú Al costat d’això romanien usos i costums locals i comarcals, uns, escrits, i uns altres, no Aquest dret civil es…