Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
rabassa morta
Història
Dret català
Contracte de conreu emfitèutic establert com a arrendament d’un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició que el contracte restava dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats.
És anomenat també establiment a primers ceps Al segle XVIII, en augmentar el valor de les terres, alhora que es produïa una inflació creixent, els propietaris consideraren que es veien perjudicats perquè la millora dels mètodes agrícoles prolongava extraordinàriament la vida dels ceps, mentre perdia vàlua el preu de l’arrendament que així s’estenia per diverses generacions El conflicte fou resolt a favor dels propietaris per l’audiència de Barcelona, que fallà el 1756 que el contracte restava cancellat amb la mort dels ceps o bé al cap de cinquanta anys Aquest…
mitgenca mota
Dret català
Contracte pel qual un soci aporta tot (mota general) o gairebé tot (mota particular) el bestiar i l’altre aporta la feina de guardar-lo i de pasturar-lo.
És propi de la vall d’Àger, on hom anomena, per oposició, mitgenca plana el contracte normal de la mitgenca entre propietaris que apleguen llurs ramades i es reparteixen despeses i guanys
cort de pastors
Dret català
Junta formada pel primer magistrat municipal dos pèrits i els guardes del bestiar.
Existent a Vila-real i a Borriana Plana Baixa per tal de taxar els danys produïts de nit als conreus dels termes respectius, els quals danys, no havent-ne pogut hom atribuir a ningú la responsabilitat, són coberts mancomunadament pels propietaris de bestiar que haguin tingut ramats a la partida corresponent Establerta per una concòrdia del 1714, fou declarada legal el 1878
mitgeria
Dret català
Comunitat de propietat que els propietaris dels predis veïns tenen sobre determinats elements mitjaners, com les parets o tanques.
En dret català, la mitgeria té caràcter forçós
paret mitgera
Construcció i obres públiques
Dret català
Paret menys gruixuda que la paret mestra que pertany a dues finques veïnes amb un règim especial d’indivisió que permet a cada propietari de carregar i d’aprofitar fins a la meitat del seu gruix.
S'assenta longitudinalment damunt el límit de les dues finques pot bastir-la lliurement qualsevol dels dos propietaris seguint els bons usos de la construcció el veí que la vol aprofitar ha de pagar al que l’ha construïda la meitat de les despeses Pel Codi Civil espanyol vigent en això a Catalunya després de la compilació de l’any 1960, es presumeixen com a mitgeres totes les parets divisòries de finques urbanes, mentre no hi hagi escriptures o signes externs que ho desvirtuïn Es pot fer més alta i aixecar la paret mitgera, sempre que s’hagi pagat la meitat de l’import de la seva…
servitud de parada
Dret català
Dret del propietari d’una finca amb aprofitament d’aigües vistes, d’obligar els propietaris de terrenys on passava el curs del corrent que consentissin a la construcció d’una parada o caixa de distribució per a regar aquella.