Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
repudiació de l’herència
Dret civil
Acte lliure i solemne pel qual l’hereu exposa la seva resolució de no percebre l’herència.
Atès el seu caràcter d’irrevocable, la llei no l’autoritza als tutors, sense el consentiment del jutge, ni a les associacions beneficiàries d’una herència sense l’aprovació judicial i l’audiència fiscal En cas d’oposició dels pares, l’hereu que vol repudiar l’herència necessita un curador o defensor judicial
acceptació de donació
Dret civil
Acte pel qual el donatari consent la donació.
Aquest acte és necessari per a perfer-la, atès que mentre la donació no és acceptada no és considerada jurídicament realitzada ni produeix efectes, i fins i tot pot ésser revocada pel donant cal fer l’acceptació en vida del donant Si l’acceptació es fa en nom d’una altra persona exigeix apoderament suficient la donació en favor de persona concebuda però no nascuda pot ésser acceptada per les persones que legalment la representarien si el naixement s’hagués ja esdevingut, però si l’afavorit no neix o no viu almenys vint-i-quatre hores, la donació resta sense efecte Per excepció,…
testament
Dret civil
Negoci jurídic formal, unilateral, personalíssim i essencialment revocable, en virtut del qual el causant regula la seva successió per causa de mort, mitjançant la institució d’un o més hereus i l’ordenament d’altres disposicions.
En el seu atorgament el causant ha de subjectar-se als requisits de forma que estableix la llei, i la seva voluntat testamentària s’ha de documentar en una de les modalitats testamentàries que estableix la llei, atès que són nuls els testaments que no corresponguin a algun tipus previst en la compilació del dret civil català És unilateral, és a dir, es perfecciona en base a la sola declaració de voluntat del causant a diferència de l'heretament, que és bilateral o plurilateral Personalíssim, puix que la voluntat testamentària només pot procedir del mateix causant, i no admet…
fideïcomís
Dret català
Dret civil
Disposició segons la qual una persona, en testament o en capítols matrimonials, deixa tots els béns o una part a una altra persona amb l’encàrrec que els conservi i els transmeti a un tercer, anomenat fideïcomissari.
El fideïcomís és una categoria jurídica elaborada pel dret romà que permeté un manteniment de la solidaritat i del patrimoni familiars Del fideïcomís es deriva un tipus de substitució, la fideïcomissària, o fideïcomís de substitució , que ha tingut una extraordinària importància i difusió, especialment en el dret català, fins al punt de donar una especial configuració a la família i a la propietat a Catalunya El fideïcomís de substitució suposa una crida successiva d’hereus o legataris, en el sentit que el causant anomena un primer hereu o…
compravenda a carta de gràcia
Dret civil
Contracte de compravenda en el qual el venedor es reserva el dret de redimir o de lluir i quitar quan transmet la cosa.
Constitueix un específic contracte típic, deferent, per tant, del de la compravenda amb pacte de retre, pel fet de crear conjuntament amb la transmissió de la propietat el dret, en aquest cas alienable separadament, de lluir i quitar Ha estat objecte d’una nova regulació per una llei de l’any 1991 D’ençà, ja no es considera una institució perjudicial perquè no inclou un dret real de garantia d’un préstec usurari, sinó que el seu fonament és la transmissió inicial d’una propietat de manera indefinida, però no definitiva En aquest sentit, es pot redimir o recuperar la cosa venuda per part del…
dret civil
Dret
Dret civil
Sistema de normes que regula les relacions jurídiques dels particulars entre ells, protegint la persona i els seus interessos d’ordre moral i patrimonial.
Dret d’una gran importància en l’època romana, no pot ésser considerat, malgrat tot, com la totalitat de l’ordenament romà, atès que el ius gentium i el ius honorarium es desenvoluparen per suplir les seves deficiències i s’introduïren els canvis que s’anaren produint A l’edat mitjana és identificat amb el dret romà, i té una importància que compartí amb el dret canònic i els drets particulars o locals dret comú Posteriorment, es transformà i tendí a independitzar-se dels drets romà i públic En aquest sentit, és considerat actualment com un dret privat que defensa uns interessos…
successió
Dret català
Dret civil
Fenomen jurídic pel qual una persona (causant) és canviada o substituïda per una altra (successor, hereu) en la titularitat dels drets o de les relacions jurídiques.
Perquè es doni, calen tres elements que es tracti d’una relació jurídica transmissible en són exclosos els drets “personalíssims”, que es produeixi un canvi de subjecte i que el dret o la situació transmesos es mantinguin idèntics Bé que hi ha successió sempre que un dret adquirit deriva o prové d’una altra persona com en el cas de la compra d’una casa o d’un préstec d’un llibre, hom en redueix normalment el concepte a la successió per causa de mort mortis causa , objecte del dret successori Gairebé tots els sistemes legislatius han admès la possibilitat de transmissió dels drets dels…