Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
donació entre vius
Dret civil
Donació que hom fa sense consideració a la mort del donant i té caràcter irrevocable.
prestanoms
Dret civil
Contracte de fidúcia pel qual una persona (prestador) deixa a una altra (prestatari) el seu nom per a poder efectuar, aquest, actes (normalment de comerç) que altrament no podria efectuar.
Pel seu caràcter secret no afecta el contracte a tercers, davant els quals el prestador és únic responsable Aquest tipus de contracte fou típic a Andorra
enriquiment injust
Dret civil
Enriquiment d’un patrimoni sense causa jurídica, en detriment d’un altre patrimoni.
Té el caràcter d’illícit i obliga el qui se'n beneficia a restituir, àdhuc amb fruits i interessos, quan hom ha obrat amb mala fe
repudiació de l’herència
Dret civil
Acte lliure i solemne pel qual l’hereu exposa la seva resolució de no percebre l’herència.
Atès el seu caràcter d’irrevocable, la llei no l’autoritza als tutors, sense el consentiment del jutge, ni a les associacions beneficiàries d’una herència sense l’aprovació judicial i l’audiència fiscal En cas d’oposició dels pares, l’hereu que vol repudiar l’herència necessita un curador o defensor judicial
testament davant rector
Dret civil
Dret civil català
Modalitat del testament obert caracteritzada pel fet que l’autoritzant del testament no és el notari, sinó el rector de la demarcació parroquial on es troba el testador o el substitut d’aquell.
El testament davant rector té en el dret català un caràcter subsidiari, pel fet que el rector només el pot autoritzar si la demarcació parroquial es troba sense notaria demarcada o amb notaria vacant Ha d’ésser atorgat amb les mateixes formalitats que els testaments notarials oberts testament davant notari i com a formalitats posteriors s’estableixen que serà custodiat a l’arxiu parroquial i protocollitzat segons les regles de la legislació notarial
usdefruit universal
Dret civil
Usdefruit que comprèn la totalitat dels béns del testador.
Segons el dret civil català, l’hereu instituït solament en l’usdefruit té el caràcter de legatari si concorre amb hereu universal i, en cas de no-concurrència, l’usufructuari universal esdevé hereu Si es tracta d’un legatari d’usdefruit universal, el llegat té per objecte la totalitat dels béns relictes, llevat els que hagin estat objecte de donació per causa de mort i sense perjudici de les llegítimes si aquest usdefruit és adquirit per diverses persones, el corresponent a cada legatari que vagi faltant incrementa el dels altres
separació de béns
Dret civil
Dret civil català
Règim econòmic matrimonial en què cada cònjuge conserva la propietat de tots els seus béns i l’administració i el gaudi amb total independència.
Al Principat de Catalunya i a les Illes Balears és reconegut en defecte de pacte en capítols matrimonials Tradicionalment els efectes del règim de separació de béns eren mitigats pel dot que aportava la muller i per l’esponsalici o escreix que el marit prometia a l’esposa però la decadència de les institucions dotals comporta que l’actual règim econòmic conjugal català sigui d’estricta separació de béns Amb tot, la compilació balear ha introduït una estranya clàusula de caràcter comunitari El 2008, a l’empara de l' Estatut d'Autonomia del País Valencià del 2006 entrà en vigor el…
dot
Dret civil
Aportació que fa la muller al marit orientada al sosteniment de les càrregues del matrimoni.
Com a institució, fou conegut en les civilitzacions més antigues El dot tingué un ampli desenvolupament en el dret romà, on l’esposa era considerada una càrrega per al matrimoni i, per tant, havia d’ésser compensada A les Partidas d’Alfons X ja hi ha una definició del dot la donació feta per mantenir el matrimoni El Codi Civil espanyol considera dot els béns i drets que la muller aporta al moment del matrimoni i els que són adquirits durant el conjugi mitjançant donació, herència o llegat amb caràcter dotal El dot als Països Catalans Als Països Catalans, el dot és una part del…
germà | germana
Dret civil
Parent col·lateral de segon grau civil.
En el dret civil català es refereix generalment tant als de doble vincle com als d’un sol vincle i no n'exclou les germanes Segons el dret tradicional, els germans només tenien dret a llegítima a falta de descendents i d’ascendents, si el germà difunt els havia posposats a persona turpis , però aquesta particularitat ha desaparegut després de la darrera compilació, que nega als germans qualsevol dret de caràcter legitimari Quant a la successió intestada, els germans de doble vincle eren cridats, en segon lloc, juntament amb els ascendents, però en el dret civil català actual, per…
anticresi
Dret civil
Dret real que hom constitueix sobre un bé immoble del deutor en garantia d’una obligació i que autoritza el creditor d’aquesta a percebre els fruits del bé immoble afectat, per tal d’aplicar-los al pagament dels interessos, i, després, a l’amortització del capital.
L’anticresi és admesa amb aquest caràcter de dret real per la doctrina predominant a Espanya, França, Alemanya i altres països Contràriament, la doctrina italiana considera que el pacte o contracte anticrètic només produeix un simple dret personal En general la doctrina moderna considera aquesta institució com un procediment rudimentari del crèdit Són drets de l’anticresista, o creditor anticrètic percebre els fruits, amb l’obligació d’aplicar-los al pagament dels interessos i després del capital retenir la finca, si així ha estat establert en el contracte promoure la venda de l’…