Resultats de la cerca
Es mostren 177 resultats
dret personal
Dret civil
Dret que relaciona els subjectes entre ells i no és atribuït a les persones sobre les coses.
dret civil
Dret
Dret civil
Sistema de normes que regula les relacions jurídiques dels particulars entre ells, protegint la persona i els seus interessos d’ordre moral i patrimonial.
Dret d’una gran importància en l’època romana, no pot ésser considerat, malgrat tot, com la totalitat de l’ordenament romà, atès que el ius gentium i el ius honorarium es desenvoluparen per suplir les seves deficiències i s’introduïren els canvis que s’anaren produint A l’edat mitjana és identificat amb el dret romà, i té una importància que compartí amb el dret canònic i els drets particulars o locals dret comú Posteriorment, es transformà i tendí a independitzar-se dels drets romà i públic En aquest sentit, és considerat actualment com un dret privat que defensa uns interessos de marcat…
dret real
Dret civil
Dret que es constitueix directament entre el subjecte ectiu de la relació i la cosa, per a la seva efectivitat, la intrevenció d’una altra persona, car el dret segueix la cosa, en sigui quin vulgui el posseïdor.
dret hipotecari
Dret civil
Conjunt de normes jurídiques destinades a regular la protecció de la propietat immobiliària, mitjançant la publicitat de les operacions del tràfic.
dret interregional
Dret
Dret civil
Sistema de normes que determina quin dels diferents ordenaments cal aplicar en determinades relacions jurídiques amb punts de connexió amb diferents territoris amb legislació pròpia.
dret d’habitació
Dret civil
Dret real d’ocupar, amb els seus familiars o persones al propi servei, que té una persona respecte a una casa o a la part necessària d’una casa i que pot dimanar d’uns capítols matrimonials, de testament o de contracte especial; aquest dret no es pot arrendar ni cedir a d’altres persones.
Segons el dret romà, s’estenia a tota la casa entera si en el títol constitutiu no era disposada altra cosa Des de l’entrada en vigor de la Compilació del dret civil especial de Catalunya 1960, s’ha perdut la modalitat catalana d’aquest dret, que es regeix actualment pel Codi Civil espanyol, pel qual l’ocupació de l’immoble resta reduïda a les dependències d’aquest que siguin indispensables per a cobrir les necessitats més estrictes de l’habitacionista
dret d’acréixer
Dret civil
Dret que té l’hereu (o legatari) a incrementar la seva part de l’herència (o llegat) amb la d’un cohereu (o col·legatari) quan, per qualsevol causa, aquest no arriba a succeir.
Per a fer efectiu aquest dret, cal que dos o més hereus o legataris ho siguin conjuntament de tota l’herència o llegat o d’una part, és a dir, que hom no deixi coses o participacions concretes a cadascun d’ells Establert ja en el dret romà, regeix actualment als països que segueixen aquesta tradició, com el dret català El dret d’acréixer també és aplicat en les substitucions fideïcomissàries A Mallorca i a Menorca, és aplicable fins i tot si els hereus ho són de cosa específica i concreta
dret de reunió
Dret civil
Dret penal
Dret de reunir-se les persones en un mateix lloc de comú acord amb la finalitat d’assistir a un esdeveniment, de discutir temes d’interès comú o simplement de conversar amigablement.
No té l’oficialitat i solemnitat d’una assemblea o d’una convenció i, en general, suposa un nombre de persones no gaire gran Dret fonamental i irrenunciable de tot ciutadà, fou inclòs en la Declaració Universal dels Drets Humans La majoria de legislacions el reconeixen, si més no en teoria la qual cosa és freqüent en estats totalitaris, en regulen l’exercici i en determinen els límits En països democràtics aquest dret és molt ampli les úniques limitacions solen fer referència al caràcter no pacífic i al fet de dur-hi armes és, però, com més va més restringit en…
dret de superfície
Dret civil
Dret real sobre cosa aliena que correspon a una persona que planta o edifica sobre el sòl d’una altra, i pot servir-se d’allò que ha plantat o edificat mitjançant el pagament d’un cànon periòdic.
Té l’origen en el dret romà, com a mode d’impulsar les plantacions i edificacions després d’haver caigut gairebé en desús, ressorgí amb força, a causa de l’escassetat d’habitatges i la necessitat de fomentar la construcció Aquesta necessitat donà lloc a la llei del sòl, de 12 de maig de 1956, que regula, en especial, el dret d’edificar en sòl aliè, concedit per l’estat i els organismes públics dins l’àmbit de llur competència, com també pels particulars La inscripció d’aquest dret n'ha de contenir la durada, el cànon que ha de satisfer el superficiari i…
dret de petició
Dret civil
Una de les llibertats públiques reconegudes a nombroses constitucions, consistent en la facultat que té cada persona natural o jurídica d’adreçar-se a les autoritats demanant la reparació d’un dany o perjudici, la promulgació, la modificació o l’acompliment d’una disposició legal i, en general, tot el que sigui d’interès públic o privat; normalment, són exclosos d’aquest dret els membres de les forces armades, sobretot si es tracta de reclamacions col·lectives.
Tenen dret a emprar-lo tots els majors d’edat, les persones jurídiques, les dones casades sense vènia marital De l’exercici d’aquest dret, no pot derivar-ne perjudici per al peticionari, llevat que incorri en delicte o falta
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina