Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
consanguinitat
Dret canònic
Dret civil
Relació de parentiu
que uneix les persones que vénen d’un ascendent comú; és anomenada natural
si procedeix d’una simple relació carnal, i civil
quan deriva d’un matrimoni legítim.
La consanguinitat constitueix impediment, dins uns graus determinats, per al matrimoni àdhuc per al civil, i en uns casos és dispensable i en uns altres no genera l’obligació d’ajuda alimentària fins al segon grau de consanguinitat, dóna dret a la successió intestada fins al quart grau, i produeix l’exempció, l’atenuació o l’agreujament de la pena o bé la tipificació del delicte quan és comès entre parents pròxims El parentiu de consanguinitat pot ésser lineal transmès per línia directa, de pares a fills o collateral collateralitat La computació de la consanguinitat, segons el dret romà i…
parentiu

fototeca.cat
©
Dret
Dret civil
Vincle existent entre parents, per consanguinitat, afinitat o adopció.
Normalment es refereix només al parentiu per consanguinitat La proximitat del parentiu és mesurada pel nombre de generacions cada generació forma un grau , i una sèrie de graus forma la línia , que és directa quan és formada per persones que descendeixen les unes de les altres, i collateral quan és formada per persones que no descendeixen les unes de les altres, però tenen un tronc comú La línia directa ascendent uneix les persones a aquelles de les quals descendeixen, i la descendent uneix la persona amb aquelles que descendeixen d’ella En les línies hom compta tants graus com…
grau
Dret civil
En el parentiu, distància que separa les persones entre les quals hom estableix el còmput.
En línia recta hi ha tants graus com generacions o persones, sense comptar la de l’extrem d’on hom parteix, i en la línia collateral hi ha tants graus com persones hi hagi entre ambdues línies, sense comptar la de l’extrem del qual hom parteix La manera de computar el grau de parentiu en dret civil i en dret canònic és actualment idèntica
fideïcomís
Dret català
Dret civil
Disposició segons la qual una persona, en testament o en capítols matrimonials, deixa tots els béns o una part a una altra persona amb l’encàrrec que els conservi i els transmeti a un tercer, anomenat fideïcomissari.
El fideïcomís és una categoria jurídica elaborada pel dret romà que permeté un manteniment de la solidaritat i del patrimoni familiars Del fideïcomís es deriva un tipus de substitució, la fideïcomissària, o fideïcomís de substitució , que ha tingut una extraordinària importància i difusió, especialment en el dret català, fins al punt de donar una especial configuració a la família i a la propietat a Catalunya El fideïcomís de substitució suposa una crida successiva d’hereus o legataris, en el sentit que el causant anomena un primer hereu o legatari —anomenat fiduciari —, el qual adquireix l’…
cognom
Història
Dret civil
Nom de família.
Junt amb el nom o nom personal , nom de pila o nom de fonts , constitueix la designació per la qual s’identifica un individu, si bé, en un grau divers, gairebé sempre es donen coincidències de vegades molt freqüents en les combinacions de nom i cognom El cognom afegit al nom de fonts o de pila presenta diverses tipologies, segons les tradicions de les diferents comunitats culturals, ètniques i nacionals Consistent en la majoria dels casos en el cognom del pare, en el de la mare o en els de tots dos, el cognom patern és un marcador característic dels sistemes de parentiu patrilineals,…