Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
col·legatari | col·legatària
llegat de part alíquota
Dret civil
Llegat que atribueix al legatari la facultat d’exigir al gravat l’adjudicació de béns de l’actiu hereditari líquid pel valor corresponent a la quota assenyalada pel testador.
No essent hereu, el legatari de part alíquota no respon com a deutor dels deutes hereditaris i, per tant, només pot exigir l’import líquid de la part de l’herència que li correspon, la qual no ha de percebre necessàriament en béns hereditaris, sinó que l’hereu pot optar per pagar-li en diner
llegat
Dret civil
Disposició per causa de mort que implica una adquisició de béns a títol particular, a diferència de la institució d’hereu, que suposa successió a títol universal.
La persona afavorida amb un llegat és anomenada legatari Els tipus principals de llegat són el llegat de domini , que atribueix immediatament al legatari la propietat dels béns o drets reals o de crèdit determinats i propis del testador, i el llegat de crèdit , que imposa al gravat d’efectuar una determinada prestació a favor del legatari
usdefruit universal
Dret civil
Usdefruit que comprèn la totalitat dels béns del testador.
Segons el dret civil català, l’hereu instituït solament en l’usdefruit té el caràcter de legatari si concorre amb hereu universal i, en cas de no-concurrència, l’usufructuari universal esdevé hereu Si es tracta d’un legatari d’usdefruit universal, el llegat té per objecte la totalitat dels béns relictes, llevat els que hagin estat objecte de donació per causa de mort i sense perjudici de les llegítimes si aquest usdefruit és adquirit per diverses persones, el corresponent a cada legatari que vagi faltant incrementa el dels altres
herència
Dret civil
Massa de drets, obligacions i béns que, mort el causant (titular), poden ésser transmesos a un tercer, dit hereu o legatari.
Els drets i les obligacions actiu i passiu han d’ésser personals, però no personalíssims de família, certs béns patrimonials, etc Passa, doncs, tot a l’hereu no pot agafar l’actiu i deixar el passiu La successió pot ésser testada o intestada El successor rep el nom d'hereu o legatari, segons que la successió sigui a títol universal o particular Un cop oberta la successió, existeix una crida al successor, anomenada delació, que pot durar fins a 30 anys, al terme de la qual l’hereu pot acceptar o repudiar l’herència Des del moment de la mort fins que algú es fa càrrec de l’herència…
fideïcomís
Dret català
Dret civil
Disposició segons la qual una persona, en testament o en capítols matrimonials, deixa tots els béns o una part a una altra persona amb l’encàrrec que els conservi i els transmeti a un tercer, anomenat fideïcomissari.
El fideïcomís és una categoria jurídica elaborada pel dret romà que permeté un manteniment de la solidaritat i del patrimoni familiars Del fideïcomís es deriva un tipus de substitució, la fideïcomissària, o fideïcomís de substitució , que ha tingut una extraordinària importància i difusió, especialment en el dret català, fins al punt de donar una especial configuració a la família i a la propietat a Catalunya El fideïcomís de substitució suposa una crida successiva d’hereus o legataris, en el sentit que el causant anomena un primer hereu o legatari —anomenat fiduciari —, el qual…
reducció
Dret civil
Disminució de la quantia d’alguna disposició entre vius o d’última voluntat perquè es conformi amb la llei.
Es dóna en els censos excessius o en els llegats en perjudici d’hereus legítims, en el cas que un legatari sigui perjudicat en els seus drets a conseqüència d’un llegat que fa que la seva llegítima no arribi a la quantitat mínima fixada per la llei
hereu | hereva
Dret civil
Persona que rep una herència, o només una part, per heretament, disposició testamentària o legal, a títol universal (drets i béns).
Si concorren dos hereus o més, hi ha comunitat hereditària, que es desfà per partició, a la qual tenen tots dret a parts alíquotes Es tracta sempre d’hereu o successor a títol universal que inclou els drets i els béns, a diferència del legatari, que ho és a títol particular o singular
testimoni
Dret català
Dret civil
Dret processal
Persona que té coneixement d’un fet de transcendència jurídica, pel fet d’haver-lo comprovat amb els seus sentits (especialment, però no pas necessàriament, de vista o d’oïda), i que en dóna fe.
Hi ha dues accepcions del terme la persona que intervé en un acte jurídic solemne, com a major garantia de la celebració i el contingut exactes d’aquell acte, i la persona que declara en un judici o procediment perquè coneix fets i circumstàncies referents a la matèria del judici En el primer cas, la intervenció de testimonis pot ésser voluntària per exemple, en la signatura d’un document privat de lloguer o compravenda o necessària per exemple, en la signatura d’un testament, en què la llei, per a la seva validesa, exigeix la presència de dos testimonis La capacitat i altres condicions d’…
substitut | substituta
Dret civil
Hereu o legatari designat per a substituir amb causa legítima el nomenat amb prioritat.