Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
redempció de l’emfiteusi
Dret civil
Facultat que el dret català vigent atorga a l’emfiteuta o censatari de poder extingir l’emfiteusi mitjançant l’abonament al senyor directe de l’import convingut en constituir-se l’emfiteusi o en pacte posterior.
O també la quantitat que resulti de capitalitzar la pensió al tres per cent i l’import d’un lluïsme d’acord amb el tipus pactat, i en defecte de pacte, el que assenyalin la llei o els costums locals
emfiteusi
Dret civil
Contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona (emfiteuta) el domini útil d’una cosa immoble, perpetualment o a llarg termini, per tal que sigui millorada, tot retenint-ne el domini directe.
A canvi de rebre un cànon, pensió o cens o altres prestacions de l’emfiteuta o senyor útil generalment, a l’acte d’establiment, l’emfiteuta paga una quantitat d'entrada Aquesta institució ja era d’ús a Grècia, pel cap baix des del s V aC, on la concessió era sempre perpètua A la Roma republicana existí també aquest tipus d’establiment, qualificat com a arrendament a llarg termini, especialment aplicat als nous territoris conquerits hom entenia que el domini era del poble romà, però els terrenys eren lliurats als soldats victoriosos o als anteriors posseïdors amb l’obligació de pagar un…
redempció de censos
Dret civil
Forma d’extinció dels censos per la qual el censatari retorna al censalista el capital del cens representat pel valor assignat a la propietat en el moment de constituir el cens i per una quantitat equivalent als lluïsmes que hom deixarà de percebre, que varia segons els costums (lluïsme).
És una facultat concedida per la llei, i en virtut de la qual el qui rep el capital en diners o en propietats gravant la pròpia o la que se li transmet amb el pagament de la pensió censual, allibera la propietat d’aquesta càrrega tornant el capital rebut