Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
altius non tollendi
Dret civil
Locució que significa ‘no aixecar més alt’ usada per a designar la servitud que grava una finca a favor d’una altra, prohibint al propietari de la primera d’edificar a més d’una determinada alçària.
És una servitud voluntària que neix per contracte i que pot procedir també d’un gravamen successori
testament
Dret civil
Negoci jurídic formal, unilateral, personalíssim i essencialment revocable, en virtut del qual el causant regula la seva successió per causa de mort, mitjançant la institució d’un o més hereus i l’ordenament d’altres disposicions.
En elseu atorgament el causant ha de subjectar-se als requisits de forma que estableix la llei, i la seva voluntat testamentària s’ha de documentar en una de les modalitats testamentàries que estableix la llei, atès que són nuls els testaments que no corresponguin a algun tipus previst en la compilació del dret civil català És unilateral, és a dir, es perfecciona en base a la sola declaració de voluntat del causant a diferència de l'heretament, que és bilateral o plurilateral Personalíssim, puix que la voluntat testamentària només pot procedir del…
garantia
Dret civil
Contracte accessori del principal que té per finalitat d’assegurar al creditor el compliment de l’obligació.
N'hi ha de dues classes personal, o contracte de fiança, en el qual un tercer respon del deute si no és satisfet i real, mitjançant el qual hom assegura la realització del crèdit a través de l’assignació d’un bé o d’un dret si és un bé moble, passa al creditor i rep el nom de penyora , i si és un bé immoble, resta en poder del deutor, i és el cas de la hipoteca N'és una variant l'anticresi Pel que fa a les garanties possessòries sobre cosa moble, una llei del 1991 del Parlament de Catalunya pretén respondre a la necessitat social de regular les garanties reals mobiliàries a Catalunya Les…
qualificació
Dret civil
Examen de la legalitat dels títols i documents que, abans de procedir a la inscripció en el registre de la propietat, fa el qui ha d’ésser registrat.
excussió
Dret civil
Acció de dirigir-se contra els béns del deutor abans de procedir contra els del fiador a fi que aquest pagui la quantitat que aquells no abasten a satisfer (benefici d'excussió).