Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
fidúcia ‘cum amico’
Dret civil
Fidúcia en què el fiduciari és simplement un home de palla o prestanom.
prova
Dret civil
Dret processal
Conjunt d’indicis, signes, documents, interrogatoris, etc, que demostren satisfactòriament la veracitat d’una afirmació o d’un fet jurídic no prou clar en si mateix, i que davant el jutge té conseqüències jurídiques.
Pot ésser simplement conjectural , quan és deduïda dels indicis relacionats amb un fet, generalment criminal documental , constituïda per escriptures, públiques o privades, on consten els fets d’una manera autèntica literal , constituïda per escrits, sense necessitat que siguin autentificats pel funcionari a qui correspongui pericial , quan es tracta del dictamen d’un professional o d’un entès sobre una matèria, art o fet, que pot ajudar la resolució del litigi per part del jutge semiplena , la que provenint d’un sol testimoni és atesa, per bé que imperfecta testifical , quan és…
permuta
Dret civil
Contracte entre dos, pel qual s’obliguen a bescanviar-se alguna cosa.
Antecedent històric de la compravenda, es regeix per moltes de les seves normes La diferència està en el fet que en la compravenda hom canvia una cosa per diner, mentre que en la permuta hom canvia una cosa per una altra ambdós contractants actuen com a venedors i n'assumeixen les responsabilitats com en la compravenda Si, a més, hi ha un pagament en diner i les parts contractants no han expressat llur intenció, hom ho considerarà permuta si el valor de la cosa donada com a part del preu excedeix el del diner Si hom perd per evicció la cosa rebuda en permuta, podrà optar per reclamar la…
acceptació d’herència
Dret civil
Acte pel qual l’hereu manifesta la voluntat de fer seva l’herència.
És necessari perquè l’hereu adquireixi la condició de tal i pugui entrar en possessió de l’herència pot realitzar-se de manera expressa per una manifestació en document públic o privat, o bé de manera tàcita per la realització d’actes que suposen la voluntat d’acceptar o que només podien executar-se essent hereu, tals com cedir o vendre els drets hereditaris, continuar una acció judicial iniciada pel testador, etc L’acceptació d’una herència pot ésser pura i simple, o bé a benefici d’inventari en el primer cas, l’hereu accepta tots els drets i obligacions de l’herència, i en respon tant amb…
societat conjugal
dret de reunió
Dret civil
Dret penal
Dret de reunir-se les persones en un mateix lloc de comú acord amb la finalitat d’assistir a un esdeveniment, de discutir temes d’interès comú o simplement de conversar amigablement.
No té l’oficialitat i solemnitat d’una assemblea o d’una convenció i, en general, suposa un nombre de persones no gaire gran Dret fonamental i irrenunciable de tot ciutadà, fou inclòs en la Declaració Universal dels Drets Humans La majoria de legislacions el reconeixen, si més no en teoria la qual cosa és freqüent en estats totalitaris, en regulen l’exercici i en determinen els límits En països democràtics aquest dret és molt ampli les úniques limitacions solen fer referència al caràcter no pacífic i al fet de dur-hi armes és, però, com més va més restringit en sistemes totalitaris a mesura…
benefici de deliberar
Dret civil
Dret de l’hereu de poder obtenir del jutge un termini durant el qual examinarà si li convé o no d’acceptar l’herència; transcorregut el dit termini sense que l’hereu manifesti si l’accepta o la repudia, s’entén que l’accepta purament i simplement.
Aquest benefici prové del dret romà, i d’aquest va passar a certs drets moderns, entre ells el català, fins que fou suprimit pel nou Codi català de successions, entre d’altres causes perquè resultava desconegut en la pràctica
adopció
Dret civil
Institució jurídica, normalment de base contractual, que consisteix a prendre com a fill el que no ho és per generació; en deriven relacions semblants, encara que no idèntiques, a les de la paternitat i filiació per naturalesa.
Fou coneguda ja pels pobles antics Egipte, Caldea, Índia, Grècia, etc, on tingué una significació politicoreligiosa diferent de la que té en el món modern Hi predominava l’interès objectiu de la família l’interès en la continuació de la nissaga, absolutament necessària per a la supervivència del culte als avantpassats i per a la transmissió dels béns El dret romà conegué dues formes d’adopció l’ arrogació abrogatio , que consistia en l’adopció d’una persona que fins aleshores no havia estat subjecta a la pàtria potestat de ningú, i l’ adopció en sentit estricte, que comportava un contracte…