Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
tutela dativa
Dret civil català
Tutela constituïda quan és l’autoritat judicial qui té la funció de designar la persona que exercirà el càrrec de tutor.
L’esmentada tutela s’estableix en cas que no hi hagi tutor nomenat per la persona interessada o pel seu pare o mare, o també en cas que la persona designada sigui incapaç d’exercir el càrrec tutelar Quan la tutela que s’hagi de constituir sigui de diversos germans, es procurarà que es designi una mateixa persona per tal de facilitar la convivència entre ells L’autoritat judicial, en realitzar el nomenament de la persona tutelant, ha de seguir un determinat ordre, que només podrà alterar-se per beneficiar el menor o incapaç En la tutela d’un…
administrador especial | administradora especial
Dret civil català
Persona nomenada per a administrar els béns adquirits per una persona tutelada a través de donació, llegat o herència.
El nomenament de l’administrador especial pot ésser fet tant pel causant com pel donant dels béns L’eficàcia del càrrec depèn de l’acceptació de l’herència, llegat o donació per la persona tutelada També es designa un administrador especial per a fer-se càrrec dels béns dels menors d’edat, sotmesos a la potestat dels pares, quan el pare o la mare han estat declarats indignes o han estat desheretats La figura de l’administrador especial s’aplica en cas que s’exclogui l’actuació de la tutela i de l'administrador patrimonial
delació tutelar
Dret civil català
Document legal pel qual els pares nomenen la persona que exercirà la tutela dels seus fills, els seus possibles substituts i eventualment les persones que queden excloses del càrrec.
La designació de persones amb tasques tutelars es fa per qualsevol individu en atenció a la seva declaració d’incapacitat i sempre en escriptura pública El pare i la mare dels fills menors no emancipats són les persones encarregades de designar els nomenaments, els substituts o les exclusions en el cas de la tutela d’aquells Si es dóna una pluralitat de designacions, preval el nomenament posterior En el document públic on consta la persona que exerceix la tutela també es poden establir la seva remuneració i les seves funcions i es pot designar la persona que exercirà…
guarda de fet
Dret civil català
Situació d’acolliment d’un menor desemparat que ha estat abandonat per les persones que en tenien cura i és acollit de manera transitòria per altres persones físiques o jurídiques.
Les funcions principals d’aquesta figura són tenir cura de la persona que és acollida i de l’administració dels seus béns La guarda de fet també es constitueix en cas de persones incapaces i persones subjectes a curatela En aquests casos, mentre no es constitueixi la tutela i la curatela, s’hauran de prendre les mesures necessàries per a la protecció de la persona i dels seus béns Si és convenient, es designa un defensor judicial El guardador de fet té dret a rebre una indemnització per les despeses que es realitzin i també pels perjudicis causats L’esmentada quantitat que ha de rebre el…
consell de tutela
Dret civil català
Grup de persones, compost com a mínim per tres i com a màxim per cinc, que té la finalitat principal de vetllar pel bon desenvolupament de la institució de la tutela.
Aquesta figura es constitueix en els casos de tutela deferida per la persona interessada, pel seu pare o per la seva mare Una de les funcions principals del consell de tutela és la de poder modificar la remuneració de la persona titular de la tutela i també de la persona que s’encarrega de l’administració patrimonial Una altra funció és la de resoldre els desacords que es presentin entre els diferents tutors existents o entre el tutor i l’administrador patrimonial El consell de tutela ha de donar la seva autorizació perquè es puguin realitzar determinats actes, com són alienar béns immobles,…
reversional
Dret civil català
Dit del pacte afegit als heretaments cumulatius i mixts, en virtut del qual l’heretant recobra els béns transmesos a l’hereu contractual en els casos estipulats, i si no ha estat previst l’abast de la revisió, quan l’hereu premori a l’heretant sense deixar fills.
Si el pacte reversional és a favor d’una persona distinta de l’atorgant, del seu consort o dels hereus d’aquell, té el caràcter d’una substitució fideïcomissària
petició d’herència
Dret civil català
Acció que la llei atribueix a l’hereu per tal d’obtenir el reconeixement de la seva qualitat i els béns que formen part del cabal relicte com a universalitat.
Aquesta acció pot exercitar-la l’hereu contra qualsevol persona que posseeixi els béns hereditaris en concepte d’hereu o sense allegar cap títol Aquesta acció prescriu al cap de trenta anys
pacte de supervivència
Dret civil català
Institució de caràcter consuetudinari, pròpia del dret civil català,que permet als cònjuges que viuen en règim de separació de béns pactar en les compra-vendes que facin conjuntamenti per quotes iguals, que a la mort d’un d’ells dos, el supervivent faci seva la totalitat del bé adquirit amb aquest pacte.
Mentre viuen ambdós cònjuges els béns adquirits amb pacte de supervivència només poden ésser alienats per acord d’ambdós cònjuges, que no poden transmetre a tercera persona el seu dret sobre la cosa comprada, així com tampoc no poden demanar la divisió dels seus drets sobre la cosa
testament de cec
Dret civil
Dret civil català
Testament oral o escrit que havia d’ésser atorgat davant notari i set testimonis en lloc dels dos habituals, segons el dret romà.
L’actual compilació del dret civil català no regula el testament del cec, ço que equival a admetre la regulació que en fa el codi civil, el qual estableix la doble lectura del testament pel notari i per un dels testimonis o una altra persona designada pel testador Aquests requisits només s’estableixen per al testament obert
pubilla
Dret civil català
Dona instituïda hereva, generalment per part d’algun ascendent, en el qual cas se solia reservar tot el patrimoni com a bé parafernal, que era administrat per ella.
En cas de contreure matrimoni amb persona que no gaudia de la condició d’hereu, aquest acostumava a aportar determinats béns en concepte d’aixovar, com un dot aportat pel marit, a favor del qual la pubilla solia prometre-li en determinades comarques, com l’Urgell i la Segarra, la soldada, que generalment sols es pagava els deu primers anys de matrimoni