L’esmentada tutela s’estableix en cas que no hi hagi tutor nomenat per la persona interessada o pel seu pare o mare, o també en cas que la persona designada sigui incapaç d’exercir el càrrec tutelar. Quan la tutela que s’hagi de constituir sigui de diversos germans, es procurarà que es designi una mateixa persona per tal de facilitar la convivència entre ells. L’autoritat judicial, en realitzar el nomenament de la persona tutelant, ha de seguir un determinat ordre, que només podrà alterar-se per beneficiar el menor o incapaç. En la tutela d’un incapaç, serà designat el cònjuge o la persona que hi convisqui en relació estable de parella. Seguidament seran preferibles els descendents de l’incapaç, si són majors d’edat, o els ascendents. Si les persones anteriors no poden ocupar el càrrec o en el cas de tutela d’un menor, han de ser nomenats el cònjuge del pare o de la mare del menor o incapaç o la persona que en morir algun dels pares convisqui amb aquell. En aquests dos casos, per a poder ser designats, hauran d’haver viscut amb el tutelat durant els últims tres anys. En darrer cas, són nomenats els germans. En la constitució de la tutela dativa, l’autoritat judicial pot establir mesures de control i vigilància de la tutela, sempre en benefici de la persona tutelada.
f
Dret civil català