Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
crim de guerra
Dret internacional
Acte contra les lleis, els acords o els costums de guerra.
Aquesta figura delictuosa és recollida en tots els codis militars i, fins i tot, en determinats codis penals comuns La plasmació en codis de compliment internacional, però, no començà fins a la segona meitat del segle XIX Els acords de la convenció de Ginebra 1864 recollien codis de conducta sobre ferits i malalts en campanya El 1899 i el 1907 s’hi afegiren les convencions de la Haia sobre la prohibició de determinats mètodes bèllics i armes La convenció de Ginebra del 1949 ratificada per tots els estats membres de les Nacions Unides i els quatre protocols addicionals del 1977, recollien la…
contraban de guerra
Dret internacional
Tramesa d’armes, municions i altres materials bèl·lics d’un estat neutral a un de bel·ligerant.
Representa una violació dels deures de neutralitat i pot ocasionar, com a penalitat, el segrestament i confiscació dels béns transportats
bel·ligerància
Dret internacional
Situació de l’estat que participa en una guerra.
Comporta l’obligació de respectar les normes del dret internacional sobre la guerra El reconeixement d’una situació de belligerància s’ha estès a casos d’insurrecció de territoris colonials contra la metròpolis en les guerres civils, amb l’objecte que la lluita es mantingui dins la norma jurídica del dret de guerra
reparació
Història
Dret internacional
Acabada una guerra, contribució que ha de satisfer l’estat vençut al vencedor, en concepte de rescabalament dels danys materials de la guerra.
Clàusula inclosa en els tractats de pau des del s XVIII, de fet la seva estimació era arbitrària, delimitada únicament per la voluntat del vencedor Els problemes suscitats per la insolvència —sobretot la d’Alemanya en acabar la Primera Guerra Mundial— obligaren a fixar-ne els límits que calia avaluar a partir de les despeses reals de la guerra, de la capacitat de pagament i sota la intervenció collegiada d’altres estats El tractat de Versalles del 1919 excloïa les indemnitzacions en concepte de càstig La conferència de Jalta 1945 les establí a favor de les nacions més aperduades…
captura
Dret internacional
Fet d’emparar-se d’un vaixell d’un estat enemic en cas de guerra.
Els vaixells neutrals poden ésser presos si vulneren un blocatge declarat i efectiu, o bé si fan contraban de guerra presa
ciutat oberta
Dret internacional
Qualificació donada en temps de guerra a aquelles ciutats que no constitueixen objectius militars o es troben sense defenses especials.
També reben aquesta denominació les ciutats molt poblades i les d’importància industrial o valor artístic que, per tal d’evitar-ne la destrucció, són lliurades sense lluita a l’enemic D’acord amb aquest concepte, durant la Segona Guerra Mundial ciutats com París i Roma foren ocupades sense oferir resistència, o després de lleugeres escaramusses
asil diplomàtic
Dret internacional
Protecció concedida als refugiats polítics dins els edificis de les missions diplomàtiques, consolats, vaixells de guerra o avions militars.
Poc freqüent en l’actualitat, llevat a l’Amèrica del Sud, on continua en ús per motiu de la gran inestabilitat política La reglamentació convencional de l’asil diplomàtic fou obra dels convenis de l’Havana 20 febrer 1928, Montevideo 26 desembre 1933 i Caracas 28 març 1954 L’asil diplomàtic ha donat lloc a alguns conflictes, com el produït entre el Perú i Colòmbia, arran de l’asil concedit per aquest darrer país al polític peruà Víctor Raul Haya de la Torre i que, sotmès al tribunal internacional de Justícia, donà lloc a les sentències de 20 de novembre de 1950 i 13 de juny de 1951 Durant la…
armistici
Dret internacional
En sentit estricte, suspensió provisional i convencional de les hostilitats mitjançant un acord entre els bel·ligerants, sense que suposi, però, l’acabament de la guerra.
L’armistici es diferencia de la suspensió d’armes i de la capitulació L’armistici, tant el general com el local, és convingut pels caps militars, bé que l’armistici general cal que sigui ratificat pels governs respectius El conveni d’armistici en sol estipular la durada, l’establiment d’una línia de demarcació i d’una zona neutralitzada, la prohibició de rebre reforços, la llibertat de moviment dels belligerants a la rereguarda de llurs línies, el proveïment de les places assetjades, la repatriació unilateral dels presoners i la prohibició de les comunicacions entre les poblacions civils…
ultimàtum
Dret internacional
Conjunt de condicions i d’exigències inajornables i definitives que un estat posa a un altre en una negociació diplomàtica, la no-acceptació de les quals implica la ruptura de les negociacions, sovint represàlies de tipus bèl·lic i la declaració de guerra.
La convenció de la Haia del 1907 n'establí les formalitats de procediment i l’anomenà “declaració de guerra condicional”
presa
Dret internacional
Nau enemiga o neutral que fa contraban de guerra i de la qual s’apodera un dels bel·ligerants en la guerra marítima.