Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
annexió
Dret internacional
Acte pel qual un estat incorpora un nou territori a la seva sobirania.
Bé que el terme és aplicat també a l’adquisició de territori que no pertanyia a cap altre estat, hom parla més pròpiament d’annexió quan a un estat és incorporat totalment o parcialment el territori d’un altre estat L’annexió d’un país o d’un territori és formalitzada per un acte tradicionalment reservat al cap de l’estat annexant, acte que pot ésser reconegut generalment per la comunitat internacional —com és el cas en els tractats de pau, de retrocessió, etc— o només per alguns dels seus membres —com sol passar en cas d’ocupació violenta, o de guerra en curs o no…
extradició
Dret internacional
Acte pel qual un estat lliura un estranger a un altre estat que n’ha sol·licitat el lliurament, en virtut de sentència ferma o d’acte de processament.
L’extradició es basa en acords de dret internacional, que en la seva majoria són bilaterals Cada estat estableix les condicions per a accedir a una demanda d’extradició d’un delinqüent o criminal, sigui presumpte o sentenciat, a un altre estat Entre les excepcions que sovint impedeixen l’extradició hi ha l’absència de la doble criminalitat és a dir, que l’acte motiu de l’extradició sigui considerat delicte en els dos països, els casos de persones perseguides per motius polítics, l’existència de certes penes en el país que cursa la demanda pena de mort, tortura o jurisdicció sobre…
ruptura de relacions diplomàtiques
Dret internacional
Interrupció o cessament de les relacions entre dos o més estats a conseqüència d’un desacord, que es fa efectiu per la retirada dels representants diplomàtics respectius.
És un acte de represàlia o de pressió d’un estat contra un altre, sovint neutralitzat per l’acció d’un o diversos estats tercers en sentit contrari
crim de guerra
Dret internacional
Acte contra les lleis, els acords o els costums de guerra.
Aquesta figura delictuosa és recollida en tots els codis militars i, fins i tot, en determinats codis penals comuns La plasmació en codis de compliment internacional, però, no començà fins a la segona meitat del segle XIX Els acords de la convenció de Ginebra 1864 recollien codis de conducta sobre ferits i malalts en campanya El 1899 i el 1907 s’hi afegiren les convencions de la Haia sobre la prohibició de determinats mètodes bèllics i armes La convenció de Ginebra del 1949 ratificada per tots els estats membres de les Nacions Unides i els quatre protocols addicionals del 1977, recollien la…
botí
Dret internacional
Béns mobles pertanyents a l’estat enemic que l’estat bel·ligerant fa seus.
La presa de botí és un acte de l’estat i dels seus òrgans, i això el distingeix de l’apropiació feta per individus que actuen per llur compte pillatge Considerat com un dret antic i clàssic de la guerra, avui dia és internacionalment rebutjat
notificació
Dret internacional
Acte unilateral pel qual hom dóna a conèixer un document o una situació.
verificació de poders
Política
Dret
Dret constitucional
Dret internacional
Procediment preliminar a la deliberació d’una assemblea, un congrés general d’un partit, una sessió parlamentària, etc, amb vista a controlar l’existència i la validesa dels poders dels representants, els delegats o els diputats.
El dret constitucional la concreta en la comprovació del resultat i la validesa de les eleccions dels parlamentaris o eventualment l’acte de llur nomenament, la validesa de les impugnacions, l’existència dels requisits necessaris per a obtenir i conservar el càrrec, etc Aquesta verificació és sotmesa al control judicial El dret internacional preveu la verificació de poders en ocasió de reunions internacionals on hi ha representants dels diversos governs, i sol consistir en l’examen de llurs documents acreditatius Una forma particular de verificació de poders és la presentació de…
unió
Història
Dret internacional
Acte pel qual dos o més estats s’uneixen sota un únic cap d’estat.
adhesió
Dret internacional
Acte pel qual un estat accepta les obligacions d’un tractat conclòs entre d’altres estats.
bescanvi de notes
Dret internacional
Acte diplomàtic constituït per dos documents o més que s’adrecen mútuament els representants de dos governs.
Les notes o cartes bescanviades tenen per finalitat de constatar l’acord al qual hom ha arribat després d’una negociació prèvia i, generalment, tenen el mateix text A vegades només constaten l’existència d’una reciprocitat legislativa entre els estats respectius, però molt sovint s’empra aquesta forma per a expressar obligacions convencionals aleshores les notes o cartes bescanviades tenen els efectes internacionalment obligatoris entre estats, propis d’un tractat internacional