Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
bel·ligerància
Dret internacional
Situació de l’estat que participa en una guerra.
Comporta l’obligació de respectar les normes del dret internacional sobre la guerra El reconeixement d’una situació de belligerància s’ha estès a casos d’insurrecció de territoris colonials contra la metròpolis en les guerres civils, amb l’objecte que la lluita es mantingui dins la norma jurídica del dret de guerra
convenció
Dret internacional
Nom genèric amb què són comunament coneguts els actes jurídics internacionals, entre dos o més estats, que estableixen acords sobre normes jurídiques o que regulen importants interessos col·lectius.
En són exemples la convenció de Ginebra del 1863 per la qual fou creada la Creu Roja, la de Berna del 1874 sobre la fundació de la Unió Postal General, la de la Haia del 1907 relativa al dret de guerra i la de Ginebra del 1949 per a la protecció de les persones civils en temps de guerra
ocupació
Dret internacional
Exercici temporal de la sobirania sobre un territori o un estat estranger.
Hom parla d’ ocupació de territoris sense amo , referida principalment a territoris colonials L’ ocupació de guerra o militar és l’exercici temporal de la sobirania sobre el territori d’un estat estranger, fonamentat sobre la possessió de fet Aquesta ocupació cessa després del signament d’un tractat de pau i el territori és restituït a l’estat de què depenia abans del conflicte o resta annexat al territori de l’ocupant Aquesta ocupació, a més, pot generar el dret d’efectuar requises i d’obligar a pagar imposts als ocupats L’ ocupació pacífica és efectuada per tal de garantir les…
armistici
Dret internacional
En sentit estricte, suspensió provisional i convencional de les hostilitats mitjançant un acord entre els bel·ligerants, sense que suposi, però, l’acabament de la guerra.
L’armistici es diferencia de la suspensió d’armes i de la capitulació L’armistici, tant el general com el local, és convingut pels caps militars, bé que l’armistici general cal que sigui ratificat pels governs respectius El conveni d’armistici en sol estipular la durada, l’establiment d’una línia de demarcació i d’una zona neutralitzada, la prohibició de rebre reforços, la llibertat de moviment dels belligerants a la rereguarda de llurs línies, el proveïment de les places assetjades, la repatriació unilateral dels presoners i la prohibició de les comunicacions entre les poblacions …