Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Consell de Seguretat

Reunió del Consell de Seguretat de l’ONU
© Organització de les Nacions Unides
Dret internacional
Organisme de l’ONU creat el 1946 que té per missió garantir la pau i la seguretat internacionals.
Dels quinze membres que el componen, cinc són permanents la Xina, els EUA, França, la Gran Bretanya i Rússia, que ocupà el lloc de l’URSS el 1991, i els altres deu, no permanents —elegits per l’Assemblea General per ocupar el càrrec per un període de dos anys —, són distribuïts geogràficament de la manera següent estats africans i asiàtics, cinc estats d’Europa Oriental, un estats llatinoamericans, dos, i dos d’Europa Occidental i altres Els mesos de febrer i març del 2003 el Consell de Seguretat de l’ONU passà per una de les crisis més greus de la seva història arran del…
territori internacional
Dret internacional
Zona, país, etc, que, tot i haver cessat de formar part d’un determinat estat sobirà, no ha estat annexat encara a cap altre ni constitueix el territori d’un nou estat independent.
La seva administració és feta per mandat i sota la garantia d’una organització internacional la Societat de Nacions o, posteriorment, l’ONU Han estat territoris internacionals, per exemple, la ciutat lliure de Gdańsk 1920 i el territori del Saarland 1920 Una situació jurídica força semblant és l’antic mandat sobre les colònies de les potències vençudes confiat per les Nacions Unides als vencedors i la institució de la tutela administrativa creada per l’ONU
mandat
Dret internacional
Tutela que exercia un estat sobre certs territoris per concessió de la Societat de Nacions i sota la seva vigilància.
Creats pels tractats de pau del 1919, l’ONU els substituí pel fideïcomís
tutela
Dret internacional
Sistema de govern d’un territori per part d’una potència administradora fins que aquest estigui en condicions d’autogovernar-se.
Aquest terme jurídic, creat per l’ONU, és la pròrroga de l’antic mandat sobre les colònies de les potències vençudes confiat per la Societat de Nacions als vencedors Camerun, Togo, Ruanda-Urundi, Nova Guinea Oriental, Samoa Occidental i Somàlia
vet
Dret internacional
En els organismes internacionals, dret que tenen certs estats membres d’oposar-se a l’adopció d’una resolució.
En el Consell de Seguretat de l’ONU, les resolucions han d’ésser adoptades per majoria de nou vots, entre els quals han de figurar els de les cinc grans potències EUA, Rússia, la Gran Bretanya, França i la Xina, que, d’aquesta manera, poden evitar resolucions contràries a llurs interessos
agressió
Dret internacional
Intenció d’arribar a una obertura d’hostilitats i als fets que revelen aquesta intenció.
Aquesta concepció extensiva és reflectida en la resolució de l’assemblea general de l’ONU del 1950, on és reafirmat que tota agressió, tant si és realitzada obertament com si és duta a terme fomentant la guerra civil en benefici d’una potència estrangera, o de qualsevol altra manera, constitueix el més greu de tots els delictes contra la pau i la segurestat del món
tractat
Dret internacional
Acord internacional establert per escrit entre estats i regit pel dret internacional, tant si és fet en un instrument únic com si ho és en dos o més, sigui quina vulgui la seva denominació particular.
Pel que fa a les matèries, hom parla de tractats de pau , com, per exemple, el de Westfàlia, l’any 1648 pau de Westfàlia, el tractat d'Utrecht, el 1613, el tractat de Versalles, el 1919, etc de tractats econòmics i comercials , com és ara el Zollverein o unió duanera alemanya, l’acord tripartit entre els EUA, França i la Gran Bretanya 1936 per tal d’evitar les devaluacions monetàries competitives de després de la crisi econòmica mundial del 1929, i el General Agreement on Tariffs and Trade GATT, del 1947 El tractat religiós , establert entre el Vaticà i altres estats, és anomenat concordat Hi…
drets humans
Dret internacional
Conjunt de drets essencials de la persona humana reconeguts en la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada a l’ONU el 1948.
autodeterminació
Política
Dret internacional
Acció d’una col·lectivitat humana, dins un marc territorial, de decidir lliurement el seu destí polític, especialment de constituir-se en entitat estatal autònoma o independent.
D’una manera indirecta representa també una facultat permanent d’un país políticament constituït per a decidir lliurement el seu estatus polític, econòmic, social i cultural en aquest darrer sentit coincideix amb el concepte d' autogovern L’autodeterminació considerada com una norma general de les relacions internacionals i entesa com una facultat essencial dels grups nacionals dóna lloc a l’anomenat dret dels pobles a l’autodeterminació Aquest dret fou elaborat més o menys explícitament durant el s XIX dins l’anomenada teoria de les nacionalitats i fou expressat de fet amb el principi de…
Tribunal Internacional de Justícia
Dret internacional
Tribunal internacional creat el 1945, amb seu a la Haia, conegut també com a Tribunal Internacional de la Haia, que té jurisdicció damunt tots els estats membres de l’ONU i sobre d’altres, com Suïssa, que s’hi han sotmès voluntàriament.
Només hi poden comparèixer els estats com a tals Successor de l’antic Tribunal Permanent de Justícia Internacional 1920-39 de la Societat de Nacions, és format per quinze jutges elegits per l’Assemblea i el Consell de Seguretat Entre els nombrosos afers judicats, destaca el de la Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited