Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
refugiat | refugiada
Dret internacional
Persona que, tot i pertànyer per ciutadania a un estat, n’ha hagut d’emigrar a conseqüència d’esdeveniments polítics i ha estat acollida en el territori d’un altre estat, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons.
Els seus drets i deures són fixats en el dret d’estrangeria i en el dret d’asil previst en diverses constitucions La impossibilitat d’absorció dels milers de refugiats a causa de les guerres mundials portà a la creació, d’una banda, de camps de refugiats —eufemisme sovint d’autèntic camp de concentració— i, de l’altra, d’organismes internacionals que n’asseguressin la protecció, sobretot l’Organització Internacional dels Refugiats, reemplaçada l’any 1951 per l’Alta Comissaria de les Nacions Unides per als Refugiats Al principi del 2004, l’…
Comitè Internacional per a la Migració
Dret internacional
Organisme creat el 1951 que té per finalitat d’ajudar els emigrants de tot el món, sobretot europeus, que volen establir-se en territoris de densitat demogràfica escassa (Austràlia, Canadà) o mancats de personal tècnic qualificat (Amèrica Llatina).
També ajuda al reestabliment de refugiats en llocs d’asil permanents Des de la seva creació ha prestat els seus serveis a més de 3 milions de refugiats i emigrants Té la seu a Ginebra
asil diplomàtic
Dret internacional
Protecció concedida als refugiats polítics dins els edificis de les missions diplomàtiques, consolats, vaixells de guerra o avions militars.
Poc freqüent en l’actualitat, llevat a l’Amèrica del Sud, on continua en ús per motiu de la gran inestabilitat política La reglamentació convencional de l’asil diplomàtic fou obra dels convenis de l’Havana 20 febrer 1928, Montevideo 26 desembre 1933 i Caracas 28 març 1954 L’asil diplomàtic ha donat lloc a alguns conflictes, com el produït entre el Perú i Colòmbia, arran de l’asil concedit per aquest darrer país al polític peruà Víctor Raul Haya de la Torre i que, sotmès al tribunal internacional de Justícia, donà lloc a les sentències de 20 de novembre de 1950 i 13 de juny de…
apàtrida
Dret internacional
Persona individual que no té cap nacionalitat.
Aquesta situació es produeix per un possible conflicte negatiu de les lleis d’adquisició de la nacionalitat o per l’existència d’uns motius legals de pèrdua de la nacionalitat inclosa la sanció penal, sense preveure la possibilitat d’adquirir-ne una altra L’origen d’aquest fet és la gairebé plena competència que hom reconeix als estats per a establir les causes d’adquisició o pèrdua de la nacionalitat, vincle jurídic que uneix les persones a un estat del qual depenen i pel qual són o poden ésser internacionalment protegides Malgrat els esforços per fer desaparèixer aquesta situació,…