Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
crim contra la humanitat
Dret internacional
Acte delictiu consistent en l’agressió deliberada contra una població civil, realitzat com a part d’un pla sistemàtic o indiscriminadament.
Inclou l’assassinat i l’extermini, l’esclavització, la deportació, l’empresonament, la tortura, la violació, el segrest, la persecució de grups definits i altres delictes de similar gravetat Sovint és difícil de distingir-lo del genocidi , el qual, en principi, es dirigeix contra un collectiu prèviament definit que identifica les víctimes, tant reals com potencials La figura del crim contra la humanitat, en canvi, parteix de la individualitat de la víctima sense considerar-ne l’adscripció a cap grup El terme fou emprat per primer cop per les potències aliades de la Primera Guerra Mundial per…
ambaixador | ambaixadora
Dret internacional
Màxim representant del cap d’estat i de govern d’un estat en un altre i, de vegades, en un organisme internacional.
L’ambaixador és un agent diplomàtic que resideix a la capital de l’Estat on és assignat Estat receptor El càrrec té una durada permanent i s’estableix per acord i recíprocament entre els estats un cop aproven mantenir relacions de manera regular Jeràrquicament se situa en un rang superior al del cònsol cònsol Actualment la figura de l’ambaixador és regulada pel Conveni de Viena sobre relacions diplomàtiques 1961 Els ambaixadors tenen la missió de dur a terme negociacions polítiques amb els representants del país receptor, i en principi són els únics autoritzats per l’Estat emissor per…
exequàtur
Dret internacional
Autorització que dóna un estat a través dels seus tribunals perquè pugui ésser executada en el propi territori la sentència dictada per un tribunal estranger.
A l’Estat espanyol la dóna el Tribunal Suprem
cònsol | consolessa
Dret internacional
Agent oficial que un estat estableix en un altre d’estranger, amb funcions molt variades: administratives, notarials, de col·laboració amb els tribunals i d’altres relacionades amb l’estat civil de les persones, les successions, etc.
L’origen del cònsol prové de l’organització corporativa existent a l’edat mitjana, segons la qual les comunitats de mercaders residents a països estrangers podien elegir un magistrat amb la funció primordial d’administrar justícia segons el dret del propi país o d’acord amb el dret comú comercial o marítim rebien generalment el nom de cònsol d’ultramar i n’és exemple el cònsol de catalans Actualment les funcions i els procediments consulars es regeixen per la Convenció de Viena sobre relacions consulars 1963, en vigor des del 1967, que reconeix dues classes de cònsols el cònsol de carrera o…