Resultats de la cerca

Segons el qual un o uns quants comerciants tenen interès per les operacions mercantils que un altre comerciant efectua sota el seu propi nom i crèdit particular, contribuint en una quantitat i participant en els guanys i pèrdues en la proporció convinguda

Segons el sistema del codi de comerç espanyol, un acte és de comerç o mercantil no pas per raó de la persona que l’efectua, sinó per raó de la seva natura objectiva, i així qualsevol persona pot efectuar actes mercantils, mentre que no tots els actes d’una empresa mercantil mereixen el qualificatiu d’acte de comerç Aquesta concepció quedà superada per la teoria subjectiva, establerta en primer lloc pel codi de comerç alemany del 1897, segons la qual són considerats actes de comerç tots els actes del comerciant pertinents a la seva empresa, teoria també acceptada pel codi civil italià del 1942

Aquest crèdit pren la forma d’emprèstit a llarg termini, i les obligacions com a representació, nominativa o al portador, d’una part alíquota d’aquest poden ésser negociades a borsa Les característiques que les diferencien de les accions acció són fonamentalment el fet de percebre un interès fix, amb independència dels resultats de l’activitat econòmica de l’entitat emissora i la qualitat estrictament creditora a la qual accedeixen els tenidors d’obligacions, l’amortització de les quals s’efectua segons les condicions establertes en llur emissió L’atractiu principal de les obligacions en el…

El codi espanyol de comerç considera comissió aquell mandat que té per objecte un acte o operació de comerç i el comitent o el comissionista del qual són comerciants o agents intermediaris de comerç