Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
rehabilitació
Dret penal
Reintegració legal d’un reu a la vida normal, amb la restitució de tots els drets i les dignitats de què fou privat com a conseqüència de la condemna.
El codi vigent a l’Estat espanyol comporta la cancelació dels antecedents penals i pressuposa, com a condicions, que hagi transcorregut, després d’ésser extingida la condemna, el termini establert per a cada delicte, que hom hagi satisfet, fins on sigui possible, la responsabilitat civil i observat un bon comportament, tot avalat per l’informe favorable de l’autoritat sancionadora
pena
Dret penal
En relació amb la justícia humana, efecte jurídic, degut a la comissió d’un delicte, entès com a expiació o retribució.
Una consideració individualitzada del càstig pretén, a més, concebre'l com a tractament amb vista a la reintegració social del delinqüent, tractament, però, que no deixa de presentar seriosos problemes, no solament econòmics, sinó sobretot d’ordre psicològic i social, amb uns resultats ben minsos i discutibles El càstig o la repressió, d’altra banda, només tenen caràcter de pena quan l’especifica concretament el codi penal o les lleis especials assenyalades per un tribunal ordinari Qualsevol altra sanció administrativa, disciplinària o laboral, imposada per l’Administració o l’…
violació
Dret penal
Delicte consistent a mantenir relacions sexuals amb una persona sense el seu consentiment o amb un consentiment obtingut amb violència, o bé incapacitada de donar-lo (per privació de raó, de sentits, per edat, etc).
Anteriorment inclosa en els delictes anomenats contra l’honestedat, a partir del codi penal del 1995 fou classificada com a agressió sexual i considerada un delicte contra la llibertat i indemnitat sexuals Hom eliminà a més, la referència a les dones com a úniques víctimes de la violació La pena és de sis a dotze anys, i en són agreujants la minoritat de la víctima, l’abús de parentiu o de superioritat o l’ús d’armes
desordres públics
Dret penal
Delicte que comet el qui causa tumult o pertorba més o menys greument l’ordre públic, sia en llocs oficials o en actes públics oficials o privats.
Aquest delicte, inclòs en la majoria de legislacions, va molt lligat amb el concepte d’ordre públic i, per tant, la seva tipificació i sanció varia segons l’estat El codi penal espanyol considera aquest delicte en un sentit ampli i, a més, hi inclou els crits provocatius de rebellió o sedició, els desperfectes ocasionats a les vies fèrries i a les línies telefòniques i telegràfiques i la intercepció de les comunicacions i de la corespondència
malversació
Dret penal
Delicte contra la propietat pública que poden cometre els qui tenen l’obligació de guardar-la.
El funcionari pot cometre aquest delicte sostraient o consentint que altres sostreguin, o donant ocasió, amb la seva negligència i poca cura, a una sostracció, o utilitzant els béns públics en ús propi o diferent d’aquell al qual són destinats, o negant-se a fer els pagaments legalment prevists o els que li mana de fer l’autoritat competent El codi penal sanciona, no solament el perjudici econòmic causat, sinó també l’abús de confiança en ell dipositada públicament
eutanàsia
Dret penal
Sociologia
Mort provocada amb mitjans adequats en un malalt terminal per tal d’evitar-li sofriments o una qualitat de vida considerada degradant.
Segons l’aplicació, hom distingeix entre eutanàsia activa i eutanàsia passiva En la majoria d’estats constitueix un delicte, bé que la seva pràctica sovint és consentida en la segona forma El codi penal espanyol del 1995 tipifica l’eutanàsia com un delicte d’inducció al suïcidi En algunes legislacions d’estats desenvolupats, la pressió d’una part creixent de l’opinió pública n’ha comportat una certa tolerància, amb una regulació més o menys restrictiva segons els casos Així, a Suïssa, l’eutanàsia activa és tolerada des de la dècada de 1940 en bona part a causa de la menció…
prestació social substitutòria
Dret penal
Realització d’activitats d’utilitat pública que no requereixin l’ús d’armes ni suposin dependència orgànica d’institucions militars, que tenen l’obligació de realitzar aquells que siguin declarats objectors de consciència i exempts de prestar el servei militar.
El Codi Penal del 1995 dedica, com una novetat important, una secció als delictes contra el deure de compliment de la prestació social substitutòria Incorren en delicte contra el deure del seu compliment els objectors que, sense causa justa, quan siguin cridats al compliment del servei que se'ls assigni, no es presentin en el termini d’un mes quan incorporats al servei, no hi acudeixin per més de vint dies consecutius i quan, incorporats per al compliment de la prestació, es neguin a complir-la Una vegada hagi complert la condemna, el penat restarà exempt del…
parricidi
Dret penal
Acció de matar els ascendents, descendents legítims o il·legítims o cònjuge (conjugicidi).
El parentiu adoptiu resta fora d’aquesta figura també la mort del germà, que constitueix el fratricidi, o l’infanticidi El parricidi acostuma a ésser un dels crims més castigats En el codi penal vigent a l’Estat espanyol és prevista la imposició fins a la reclusió major fins a trenta anys Hi són compatibles totes les circumstàncies agreujants àdhuc, les de l’assassinat Doctrinalment i jurisprudencialment hom ha discutit sobre la possibilitat de l’anomenat “parricidi culpós”, és a dir, imprudent Sembla que l’actitud més adient sigui la de considerar-lo com a homicidi
associació il·lícita
Dret penal
En països on són restringides les llibertats individuals, delicte en què incorren les persones que formen part d’associacions no reconegudes per les lleis, o també que no han estat constituïdes complint els requisits administratius.
A la major part dels països solament és castigada la participació en associacions que persegueixen la comissió de fets delictius Segons el codi penal incorren en aquest delicte els fundadors, directors, i presidents de tota associació illícita així com també qui n'és membre actiu Són illícites aquelles associacions l’objecte de les quals és la comissió d’algun delicte o les constituïdes per a promocionar-lo les que empren mitjans violents per a obtenir fins lícits les clandestines o paramilitars i les que inciten o promouen la discriminació racial Constitueix també delicte l’…
encobriment
Dret penal
Forma de participació en un delicte amb actes posteriors a la seva consumació que té per finalitat d’impedir el descobriment o la captura del criminal i ajudar-lo a aprofitar-se dels efectes del delicte.
Els parents pròxims són exempts de pena si doncs no participen dels resultats de l’acció criminal El nou codi penal del 1995 deixà de considerar l’encobriment com una participació postdelictiva i el convertí en un delicte autònom que cometen les persones quan, amb coneixement de la comissió d’un delicte i sense haver-hi intervingut com a autor o còmplice, actuen, amb posterioritat a la seva execució auxiliant els autors o còmplices, perquè en treuen profit, o ocultant, alterant el cos o efectes d’un delicte o ajudant els presumptes responsables d’un delicte a eludir la…