Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
guillotina
Dret penal
Làmina tallant que cau guiada per dos muntants verticals i serveix per a decapitar els condemnats a mort.
Aquest instrument de suplici, emprat al s XVI al migdia de França i a la península itàlica, fou proposat l’any 1789 per Joseph-Ignace Guillotin 1738-1814 a l’Assemblea Nacional com a mitjà de suplici únic a fi d’evitar sofriments als condemnats Adoptada el 1792, quedà en desús en ésser abolida la pena de mort a França 1981
mara
Sociologia
Dret penal
Banda de delinqüents formada originàriament per immigrants de l’Amèrica Central als Estats Units.
Aquestes bandes sorgiren la dècada de 1980 a la ciutat nord-americana de Los Angeles Integrades per joves immigrants del Salvador, Hondures i Guatemala que fugien de l’estat de guerra civil crònic d’aquests països, alguns d’ells formaren una banda d’autoprotecció Mara Salvatrucha o MS-13 que derivà vers la delinqüència i la criminalitat El 1996 es deportaren més de 200000 d’aquests immigrants als llocs d’origen, on els membres d’aquesta i altres bandes reproduïren l’organització i la forma de vida adoptada als Estats Units, aprofitant-ne la feblesa institucional Les maras capten…
tortura
Història
Política
Dret penal
Acció d’infligir deliberadament a una persona dolor o sofriments aguts —ja siguin físics o psíquics— a fi d’arrencar-li una confessió o de castigar un acte.
Com a càstig fou aplicada sovint pels tribunals en èpoques passades podia consistir en la flagellació, posar l’acusat a la picota o amb argolles, tallar la mà als lladres especialment als països islàmics, etc També servia per a augmentar els sofriments dels condemnats a mort crucifixió, esquarterament, foguera, lapidació, empalament, etc Com a mitjà per obtenir informació o la declaració de l’acusat fou molt usual a l’edat mitjana La inquisició en solia usar de tres menes els cordills —que consistia a lligar l’acusat i anar estrenyent les lligadures—, la garrutxa —que consistia a penjar l’…
prostitució
Sociologia
Dret penal
Pràctica consistent a mantenir relacions sexuals de manera habitual i professional amb finalitats de lucre.
El mot no inclou el costum d’alguns pobles primitius de posar a disposició de l’hoste la dona, la filla o la serventa, ni tampoc qualsevol relació sexual esporàdica amb remuneració o sense Ha existit i existeix en gairebé tots els pobles del món, sia com un fet tolerat o reconegut, sia com un fenomen illícit i clandestí Practicada gairebé sempre per les dones, generalment sota el control d'un altre individu o una organització sovint d'homes, que en són també molt majoritàriament els clients, tant la societat occidental com moltes altres l’han considerat denigrant, malgrat algunes excepcions…