Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
abús de confiança
Dret penal
Acte il·lícit comès tot violant deures especials de lleialtat derivats de lligams entre l’autor i la víctima, talment que aquell s’aprofita de les facilitats que aquesta relació comporta.
Així, el qui s’aprofita d’una amistat, d’una relació de treball, d’un parentiu, etc En algunes legislacions, com l’espanyola, cometre un delicte amb abús de confiança constitueix una circumstància agreujant de la responsabilitat penal en d’altres, contribueix a configurar un delicte més greu el furt amb abús de confiança constitueix, en alguns estats, robatori
criminologia
Dret penal
Conjunt de coneixements científics sobre el delicte que té per objecte descobrir-ne les causes, analitzar- ne les formes d’aparició com a fenomen individual i social i establir els mitjans de prevenir-lo.
L’estudi del delicte i, com a conseqüència, del delinqüent es desenvolupà al s XIX a partir de Cesare Lombroso i la seva teoria del criminal nat, a través de dos grans corrents investigadors l’un, que vinculà el fet delictuós o la personalitat del delinqüent, sia donant importància a l’aspecte antropològic antropologia criminal, als factors hereditaris o a l’aspecte psicològic l’altre, la sociologia criminal, que atorgà al medi social —concentrat en la família, l’educació, l’ambient d’amistat, les formes de vida en les grans ciutats, etc— el caràcter de factor preponderant de…