Resultats de la cerca

Una consideració individualitzada del càstig pretén, a més, concebre'l com a tractament amb vista a la reintegració social del delinqüent, tractament, però, que no deixa de presentar seriosos problemes, no solament econòmics, sinó sobretot d’ordre psicològic i social, amb uns resultats ben minsos i discutibles El càstig o la repressió, d’altra banda, només tenen caràcter de pena quan l’especifica concretament el codi penal o les lleis especials assenyalades per un tribunal ordinari Qualsevol altra sanció administrativa, disciplinària o laboral, imposada per l’…

Malgrat que el concepte inclou la pena de mort, hom en cenyeix l’abast a les penes que tendeixen a causar un sofriment físic Habituals a l’antic dret, en diverses formes cruels —mutilació, assots, etc— han desaparegut dels drets penals occidentals, sobretot a partir de la reforma iniciada, al s XVIII, per Cesare Beccaria Hom els troba encara en països d’influència musulmana Líbia, Aràbia Saudita, Sudan, etc Amb finalitat purament eugenèsica, d’higiene social, hi ha la pràctica, a certes nacions, de l’esterilització o castració d’anormals i delinqüents sexuals perillosos

Des dels primers temps històrics, la privació de llibertat s’aplicava en establiments per al confinament d’acusats a l’espera de ser jutjats, sentenciats i, en el seu cas, condemnats a mort, a càstigs corporals o a esclavatge Aquests establiments eren concebuts com a centres de detenció transitòria que no tenien, pròpiament, consideració de càstig o de pena en si mateixos Amb la Illustració, el naixement de l’Estat modern i els primers codis penals, la privació de llibertat, teoritzada sobretot per Cesare Beccaria , passà a ser considerada un instrument penal per dret propi, i de…

Com a càstig fou aplicada sovint pels tribunals en èpoques passades podia consistir en la flagellació, posar l’acusat a la picota o amb argolles, tallar la mà als lladres especialment als països islàmics, etc També servia per a augmentar els sofriments dels condemnats a mort crucifixió, esquarterament, foguera, lapidació, empalament, etc Com a mitjà per obtenir informació o la declaració de l’acusat fou molt usual a l’edat mitjana La inquisició en solia usar de tres menes els cordills —que consistia a lligar l’acusat i anar estrenyent les lligadures—, la garrutxa —que consistia a…

L’estudi del delicte i, com a conseqüència, del delinqüent es desenvolupà al s XIX a partir de Cesare Lombroso i la seva teoria del criminal nat, a través de dos grans corrents investigadors l’un, que vinculà el fet delictuós o la personalitat del delinqüent, sia donant importància a l’aspecte antropològic antropologia criminal, als factors hereditaris o a l’aspecte psicològic l’altre, la sociologia criminal, que atorgà al medi social —concentrat en la família, l’educació, l’ambient d’amistat, les formes de vida en les grans ciutats, etc— el caràcter de factor preponderant de producció del…

Des de l’1 de gener de 1984 Catalunya té transferides les competències en matèria de serveis penitenciaris Aquestes competències les úniques a ser transferides a una Comunitat Autònoma espanyola faculten la Generalitat de Catalunya per a coordinar i supervisar la implantació de polítiques en aquest àmbit en el marc de la normativa penitenciària estatal, continguda a la Llei orgànica 1/1979, de 26 de setembre, General Penitenciària, reformada l’any 2003 La Direcció General de Serveis Penitenciaris del Departament de Justícia és l’encarregada d’implantar les propostes, els plans i els programes…