Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
criminal
Dret penal
Dit de les lleis, institucions o accions destinades a perseguir i castigar els actes delictuosos.
culpabilitat
Dret penal
Responsabilitat criminal.
Comporta per al culpable la imposició d’una pena i l’obligació de respondre dels perjudicis civils causats pel fet punible El grau de culpabilitat depèn dels passos recorreguts en el camí del delicte, de la participació poc o molt directa i de les circumstàncies que concorren en el fet culpa
encobriment
Dret penal
Forma de participació en un delicte amb actes posteriors a la seva consumació que té per finalitat d’impedir el descobriment o la captura del criminal i ajudar-lo a aprofitar-se dels efectes del delicte.
Els parents pròxims són exempts de pena si doncs no participen dels resultats de l’acció criminal El nou codi penal del 1995 deixà de considerar l’encobriment com una participació postdelictiva i el convertí en un delicte autònom que cometen les persones quan, amb coneixement de la comissió d’un delicte i sense haver-hi intervingut com a autor o còmplice, actuen, amb posterioritat a la seva execució auxiliant els autors o còmplices, perquè en treuen profit, o ocultant, alterant el cos o efectes d’un delicte o ajudant els presumptes responsables d’un delicte a eludir la…
criminologia
Dret penal
Conjunt de coneixements científics sobre el delicte que té per objecte descobrir-ne les causes, analitzar- ne les formes d’aparició com a fenomen individual i social i establir els mitjans de prevenir-lo.
L’estudi del delicte i, com a conseqüència, del delinqüent es desenvolupà al s XIX a partir de Cesare Lombroso i la seva teoria del criminal nat, a través de dos grans corrents investigadors l’un, que vinculà el fet delictuós o la personalitat del delinqüent, sia donant importància a l’aspecte antropològic antropologia criminal, als factors hereditaris o a l’aspecte psicològic l’altre, la sociologia criminal, que atorgà al medi social —concentrat en la família, l’educació, l’ambient d’amistat, les formes de vida en les grans ciutats, etc— el caràcter de…
eximent
Dret penal
Dit de la circumstància que allibera de responsabilitat criminal.
desistiment
Dret penal
Renúncia a la continuació de l’acció delictiva.
Quan és voluntària eximeix de responsabilitat criminal, bé que aquesta responsabilitat subsisteix respecte als fets punibles acomplerts abans del desistiment del delicte
fals testimoni
Dret penal
Delicte consistent a violar el deure de veracitat que tenen l’obligació d’observar els testimonis i els pèrits en llurs declaracions davant els jutges o els tribunals.
El fals testimonis en causa criminal és mereixedor d’una pena superior al que hom dóna en causa civil, per raó dels greus perjudicis que pot provocar
gràcia
Dret penal
Facultat de les més altes magistratures de l’estat, consistent a concedir una remissió total o parcial de la condemna (indult) o l’anul·lació de l’antijuridicitat del fet que motivà la condemna (amnistia).
D’acord amb les lleis vigents a l’Estat espanyol, no pot ésser aplicada al president i als membres del govern quan incorrin en responsabilitat criminal, i els indults generals no són autoritzats
quasidelicte
Dret penal
Acció o omissió que causa dany o perjudici per descuit, imprudència o imperícia.
Figura jurídica del dret romà originàriament comprenia tot delicte que en el seu detall no era previst en la llei, no incorre en responsabilitat criminal, bé que comporta obligació civil de reparació del dany causat
participació en el delicte
Dret penal
Delicte consistent a cooperar més d’una persona en un acte criminal.