Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
detenció
Dret penal
Acció mitjançant la qual la policia, en exercici de les seves atribucions, limita la llibertat d’una persona, retenint-la per tal com hom la suposa relacionada amb un fet delictuós, o en virtut d’un manament de l’autoritat judicial.
Pot ésser judicial o governativa, segons l’autoritat que l’ordeni Hom parla de detenció illegal quan és feta sense cap causa legal o sense manament judicial La majoria d’estats tenen establert un terme de temps relativament breu de detenció, passat el qual el detingut ha d’ésser posat en llibertat o lliurat a l’autoritat judicial A l’Estat espanyol, aquesta detenció preventiva és de 72 hores, passades les quals la detenció és illegal En el supòsit de terrorisme, després d’una sollicitud justificada dins el termini de 72 hores, el jutge…
delinqüent habitual
Dret penal
Individu que comet reiterats delictes posant en relleu una tendència a la criminalitat.
Hom presumeix l’habitualitat a partir d’un nombre de condemnes determinat Les mesures contra aquest tipus de delinqüent varien segons els estats reclusió prepètua, detenció suplementària una vegada acomplerta la darrera condemna, reclusió en un establiment especial, etc El codi penal de l’Estat espanyol considera l’habitualitat com una circumstància agreujant de reincidència
penal
Dret penal
Centre penitenciari on els penats compleixen penes.
D’acord amb el Reglament de Serveis de Presons en vigor hi ha centres preventius o de detenció , regionals o interprovincials, per a custòdia de presos i compliments no superiors a sis mesos, i centres de compliment o correcció , per a penats privats de llibertat, que poden incloure centres hospitalaris i assistencials, establiments per a menors de vint-i-un anys i establiments ordinaris, sia de règim tancat per a condemnats hostils o refractaris, sia de règim obert per als qui poden treballar en condicions laborals normals fora de la presó, sia de règim intermedi per als qui…
presó
Dret penal
Pena de privació de llibertat per un temps determinat, i, també, edifici o instal·lació construït per als condemnats a aquesta pena.
Des dels primers temps històrics, la privació de llibertat s’aplicava en establiments per al confinament d’acusats a l’espera de ser jutjats, sentenciats i, en el seu cas, condemnats a mort, a càstigs corporals o a esclavatge Aquests establiments eren concebuts com a centres de detenció transitòria que no tenien, pròpiament, consideració de càstig o de pena en si mateixos Amb la Illustració, el naixement de l’Estat modern i els primers codis penals, la privació de llibertat, teoritzada sobretot per Cesare Beccaria , passà a ser considerada un instrument penal per dret propi, i de tots aquests…