Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
voluntarietat
Dret penal
Intenció, conscient i lliure, que el dret suposa en els autors de les accions i les omissions penades per la llei.
Equival a la intenció o malícia, i qui les comet incorre en responsabilitat criminal, encara que el mal causat sigui distint del que s’havia proposat d’executar No comprèn, doncs, la voluntat culpable, negligent o imprudent, puix que en aquest cas no es tracta plenament de voluntarietat, i els fets causats per imprudència o negligència són castigats menys severament que els plenament voluntaris La voluntarietat exigeix el coneixement dels fets que integren la figura de delicte, la consciència de l’antijuridicitat del fet i el coneixement del resultat de l’acció, així com la…
preterintencionalitat
Dret penal
Circumstància agreujant de delicte, en el sentit que el resultat d’un acte comès és més greu que el que hom tenia intenció de causar.
Delicte especial —barreja de dol i culpa—, és imputable a l’autor, per tal com ha estat comès voluntàriament, malgrat que el resultat, d’altra banda previsible, hagi superat el mal que hom s’havia proposat d’executar
autor | autora
Dret penal
Persona que participa en el delicte o falta mitjançant l’execució directa del fet punible.
Quan aquest no és realitzat per l’agent d’una manera personal o directa, la doctrina científica parla aleshores d' autor mediat Són autors els qui participen directament en l’execució del fet, els qui forcen o indueixen directament d’altres a executar-lo i els qui cooperen a l’execució del fet per un acte sense el qual aquest no s’hauria efectuat Aquesta darrera forma de participació ha estat confosa, a vegades, per la jurisprudència amb la complicitat inducció, coautor
corrupció
Dret penal
Delicte consistent en la subornació de funcionaris.
Pot revestir dues formes activa , comès per la persona que indueix un funcionari públic, amb regals, oferiments o promeses, al compliment o a l’omissió d’un acte relacionat amb l’exercici de les seves funcions pasiva o concussió , comès pel funcionari que demana o rep presents o regals, o n'accepta la promesa, per executar una acte relatiu a l’exercici del seu càrrec i que, o bé constitueix delicte, o bé és un fet injust no delictuós, o també, simplement, acceptant retribució per un acte que no hauria d’ésser retribuït
exhibicionisme
Psicologia
Dret penal
Comportament que consisteix a mostrar-se nu o a ensenyar els genitals, amb la consegüent satisfacció o alliberament sexual.
És un fet propi dels infants i també de certes cultures La seva repressió emmena sovint els afectats adults a exhibir-se per sorpresa i en públic, davant desconeguts Quan aquest comportament és compulsiu i exclou tota altra actitud sexual, és considerat com una desviació Segons la llei orgànica 11/1999, de 30 d’abril, que modifica articles del codi penal, es considera l’exhibicionisme com un delicte contra la llibertat i indemnitat sexuals Per tant, seran culpables de delicte d’exhibicionisme les persones que facin elles mateixes actes d’exhibició davant de menors o incapaços o els facin…
dret penal
Dret penal
Conjunt de normes que fixa les accions i omissions considerades nocives a l’ordre establert, determinades, reprimides i castigades en exercici de la potestat que l’estat s’atribueix en nom de la societat.
En sentit subjectiu, és el dret de l’estat a definir els delictes i a imposar i executar les penes i altres mesures de lluita contra la criminalitat Objectivament, és el conjunt de normes establertes a fi de determinar els mitjans de correcció i seguretat corresponents a cada delicte L’estat és l’únic definidor del dret penal, però el seu poder ha d’ésser matisat pels drets inherents a la persona humana, que li són superiors Les doctrines més avançades refusen l’eficàcia de qualsevol sistema punitiu basat en la marginació social i que no combati els defectes estructurals que…
cadira elèctrica

Cadira elèctrica
© iStockphoto.com/Subsociety
Tecnologia
Dret penal
Artifici en forma de seient emprat per a executar els condemnats a mort mitjançant una descàrrega elèctrica de més de 2.000 V.
Fou inventat per Tomas A Edison el 1888 És emprada en alguns estats dels EUA
garrot
Dret penal
Collar de ferro que hom pot estrènyer a voluntat per mitjà d’un cargol, emprat per a executar els condemnats a la pena capital.
La condemna a mort per mitjà d’aquest instrument, en lloc de la forca, fou introduïda pel codi penal espanyol el 1820, fou aplicada per darrer cop el 1974 i suprimida el 1978
pal
Dret penal
Instrument de suplici consistent en una peça de fusta llarga plantada a terra, a la qual es lliga, clava o suspèn la persona que hom ha d’executar.