Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
culpa
Dret penal
Acció o omissió, conscient i voluntària, contrària a les normes de diligència o prudència comunes, de la qual deriva un resultat danyós no previst pel culpable, però penat per la llei, o que, tot i havent estat previst pel culpable, aquest no esperava que es produís.
Dóna lloc a l’aplicació d’una pena i a la responsabilitat civil dels perjudicis causats El grau de culpabilitat varia segons la importància de la negligència i del dany causat, i pren una diferent qualificació jurídica imprudència temerària simple, etc
voluntarietat
Dret penal
Intenció, conscient i lliure, que el dret suposa en els autors de les accions i les omissions penades per la llei.
Equival a la intenció o malícia, i qui les comet incorre en responsabilitat criminal, encara que el mal causat sigui distint del que s’havia proposat d’executar No comprèn, doncs, la voluntat culpable, negligent o imprudent, puix que en aquest cas no es tracta plenament de voluntarietat, i els fets causats per imprudència o negligència són castigats menys severament que els plenament voluntaris La voluntarietat exigeix el coneixement dels fets que integren la figura de delicte, la consciència de l’antijuridicitat del fet i el coneixement del resultat de l’acció, així com la…
delicte culpós
Dret penal
Acció o omissió punibles feta sense malícia, per imprudència o negligència.
quasidelicte
Dret penal
Acció o omissió que causa dany o perjudici per descuit, imprudència o imperícia.
Figura jurídica del dret romà originàriament comprenia tot delicte que en el seu detall no era previst en la llei, no incorre en responsabilitat criminal, bé que comporta obligació civil de reparació del dany causat
responsabilitat penal
Dret penal
Responsabilitat jurídica en virtut de la qual hom és afectat pels efectes legals derivats de la comissió, dolosa (intencionada) o culposa (per imprudència o negligència), d’un delicte.
Perquè hom sigui criminalment responsable cal que hagi estat investigada i demostrada l’existència d’una acció humana que fonamenti la imputabilitat és a dir un acte conscient, la voluntat del resultat previst i la plena consciència del valor d’aquest això no es dóna, per exemple, ni en els transitòriament trastornats ni en els forçats i que el resultat corresponent estigui recollit en la llei penal, és a dir que es trobi tipificat legalment tipus i que, consegüentment, sigui antijurídic en altres paraules que no sigui justificat, per exemple, ni per legítima defensa, ni pel compliment d’un…