Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
inhabilitació
Dret penal
Pena consistent en la incapacitació per a exercir els càrrecs públics i en la restricció de drets civils o polítics.
violació de correspondència
Dret penal
Delicte contra els drets de la persona (inviolabilitat de la correspondència) comès pel funcionari que obre la correspondència o que n’impedeix l’arribada a la seva destinació, o per part d’un particular, en el qual cas és castigat sovint com a violació de secrets
.
La pena infligida al funcionari comporta una multa i pot arribar a la inhabilitació absoluta
prevaricació
Dret penal
Delicte propi del qui manca a l’obligació del càrrec que exerceix, desviació dels propis deures professionals.
El dret penal la classifica com a extrajudicial , pròpia dels funcionaris públics que deixen maliciosament de perseguir i castigar els delinqüents quasi-judicial , pròpia d’advocats i procuradors que, per abús, negligència o ignorància inexcusables, perjudiquen o difamen llurs clients retraient-los coses conegudes per l’exercici de llur professió o defensant la part contrària en un mateix afer judicial , pròpia del jutge que a dretcient dicta sentència injusta o es nega a jutjar, pretextant silenci o obscuritat de la llei Comporta generalment la inhabilitació per al càrrec o,…
reclusió
Dret penal
Pena privativa de llibertat.
Fou vigent fins el 1996, any en què hom aprovà l’actual codi penal Hom en distingia una de major , entre vint anys i un dia fins a trenta anys i una de menor , des de dotze anys i un dia fins a vint Ambdues comportaven la pena accessòria d'inhabilitació absoluta la reclusió major comportava, a més, la interdicció civil La reclusió, en el nou codi penal, distingueix entre la pena de presó de quinze a vint anys, amb la clàusula d’elevació de la mateixa a la pena de presó de vint a vint-i-cinc anys quan concorrin en el fet dues o més circumstàmcies agreujants, i la pena de presó de…
pena
Dret penal
En relació amb la justícia humana, efecte jurídic, degut a la comissió d’un delicte, entès com a expiació o retribució.
Una consideració individualitzada del càstig pretén, a més, concebre'l com a tractament amb vista a la reintegració social del delinqüent, tractament, però, que no deixa de presentar seriosos problemes, no solament econòmics, sinó sobretot d’ordre psicològic i social, amb uns resultats ben minsos i discutibles El càstig o la repressió, d’altra banda, només tenen caràcter de pena quan l’especifica concretament el codi penal o les lleis especials assenyalades per un tribunal ordinari Qualsevol altra sanció administrativa, disciplinària o laboral, imposada per l’Administració o l’Executiu, al…