Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
activitat subversiva
Dret penal
Delicte diversament interpretat per la legislació franquista de l’Estat espanyol.
Incloïa tota mena d’accions que atemptin contra la seguretat de l’estat o contra els governants o les disposicions legals aprovades per les corts o el govern Del 1963 al 1977 fou sotmesa al Tribunal d’Ordre Públic
delicte perseguible a instància de part
Dret penal
Delicte que només pot ésser castigat a instància de la persona ofesa o de les persones perjudicades.
A la legislació espanyola aquests delictes són la violació, els abusos deshonests, l’estupre, el rapte, l’adulteri, l’amistançament, la calúmnia i la injúria
dret de reunió
Dret civil
Dret penal
Dret de reunir-se les persones en un mateix lloc de comú acord amb la finalitat d’assistir a un esdeveniment, de discutir temes d’interès comú o simplement de conversar amigablement.
No té l’oficialitat i solemnitat d’una assemblea o d’una convenció i, en general, suposa un nombre de persones no gaire gran Dret fonamental i irrenunciable de tot ciutadà, fou inclòs en la Declaració Universal dels Drets Humans La majoria de legislacions el reconeixen, si més no en teoria la qual cosa és freqüent en estats totalitaris, en regulen l’exercici i en determinen els límits En països democràtics aquest dret és molt ampli les úniques limitacions solen fer referència al caràcter no pacífic i al fet de dur-hi armes és, però, com més va més restringit en sistemes totalitaris a mesura…
caució
Dret penal
Pena que obliga el sotmès a un procés a presentar un fiador que es faci responsable que no serà acomplert el mal que hom tracta de prevenir, i a lliurar, en cas de produir-se, la quantitat fixada en la sentència.
També té el caràcter de mesura de seguretat que substitueix la submissió a la vigilància de l’autoritat per uns altres fiadors, especialment familiars del declarat “perillós social” En alguns països Anglaterra, Suïssa, Itàlia i alguns estats sud-americans és una pena genèrica per a delictes menors, quan hom considera que una altra pena no produiria efectes beneficiosos Aquesta pena no existeix en la legislació penal espanyola
avortament
Dret penal
Medicina
Expulsió del fetus quan encara no és viable, és a dir, aproximadament abans de les 20 a les 28 setmanes de gestació.
Aquestes dades són, però, variables, ja que cada vegada hom aconsegueix de fer sobreviure infants nascuts més precoçment, per la qual cosa és molt difícil, en aquests casos, de diferenciar l’avortament del part prematur fetus de sis a vuit mesos i mig d’altra banda, és pràcticament impossible de precisar el dia de la fecundació, i, per tant, l’edat exacta del fetus Hom distingeix entre l’avortament espontani i l’avortament provocat L’ avortament espontani sobrevé generalment després d’una fase premonitòria, és acompanyat de dolors lumbars i d’escasses pèrdues de sang i no sol comportar…
subjecte del delicte
Dret
Dret penal
Responsable actiu o passiu de fets penables.
Segons la concepció actual del dret, només l’home pot ésser subjecte actiu del delicte i únicament ell pot ésser delinqüent Amb tot, aquesta temàtica és conflictiva i fins i tot contradictòria hom sol mantenir la negació que existeixi la responsabilitat penal de les persones jurídiques —tan sols són responsables els seus elements directius, mandataris o funcionaris, amb excepcions a la legislació anglosaxona, musulmana i canònica— És considerat subjecte passiu el titular d’un dret lesionat o posat en perill, i tant ho pot ésser l’individu com les persones collectives, l’estat,…
dret penal de l’enemic
Dret penal
Conjunt de normes punitives aplicades a determinats col·lectius diferent de les que conformen el dret penal ordinari.
El dret penal de l’enemic no existeix, de fet, com un sistema explícit, sinó que és un concepte desenvolupat pel jurista alemany Günther Jakobs per a descriure les pràctiques i normes jurídiques d’estats totalitaris o autoritaris que tenen per objecte perseguir, reprimir o anihilar determinats collectius de la ciutadania adduint la ideologia, la raça, la religió, la nacionalitat, l’ètnia o altres criteris L’estat que fa ús d’aquesta mena de normes considera explícitament o implícita els grups als quals l’aplica com un “enemic interior” que cal destruir o, si més no, mantenir sota un control…
apologia del terrorisme
Dret penal
Delicte que consisteix en l’enaltiment públic d’actes violents i dels seus autors i en la incitació a cometre’n d’altres de la mateixa naturalesa.
Introduït en la legislació espanyola com una forma autònoma específicament tipificada i penalitzada de l’apologia del delicte, amb l’aprovació del codi penal del 1995 havia estat eliminat el delicte d’apologia del terrorisme com a tal, ja que l’article 18 tractava en general l’exaltació de qualsevol crim i només el considerava delicte com a forma de provocació si per la seva naturalesa i circumstàncies constituïa una incitació directa a cometre un delicte No obstant això, el tipus penal específic d’exaltació del terrorisme fou introduït altre cop a l’Estat espanyol a l’article…
abandó de família
Dret penal
Delicte que consisteix a incomplir voluntàriament, podent-ho fer, els deures d’assistència derivats del matrimoni, de la pàtria potestat o de la tutela (assistència mútua entre els esposos; assistència moral, correcció i educació dels fills o tutelats, llur representació legal i administració de llurs béns; etc), quan és degut a una conducta desordenada o bé quan concorre amb l’abandó culpable del domicili comú.
Igualment, consisteix a incomplir els deures d’assistència econòmica per a l’alimentació dels descendents, ascendents o cònjuge que es trobin necessitats La qüestió si la llei ha d’aplicar-se només a les obligacions econòmiques o també a d’altres obligacions d’assistència que comporten el matrimoni, la paternitat i la tutela, ha estat molt discutida en certs estats només és castigada la falta d’assistència econòmica quan pot provocar la mort o perjudicis greus a la salut Brasil, Noruega, Canadà, Bèlgica, Països Baixos, etc el codi penal italià del 1930, en canvi, estengué el delicte a la…
assetjament
Psicologia
Dret penal
Maltractament en el qual la víctima és sotmesa a agressions continuades de tipus físic o, més habitualment, psicològic, per una altra persona (assetjador) o per un grup, amb un objectiu reconegut o bé sense.
Els efectes de l’assetjament sobre la víctima poden ser diversos, però són recurrents la pèrdua d’autoestima, la inseguretat, que impedeix enfrontar-se a l’assetjador o als assetjadors, els sentiment d’impotència i la sensació d’amenaça o de terror, reaccions que poden comportar alteracions greus en l’equilibri psíquic i conduir a estats d’angoixa, depressius o, fins i tot, al suïcidi Hom distingeix diferents tipus d’assetjament, segons el context en què es produeix, els objectius, el mitjà, el tipus de víctima o altres criteris Entre els més habituals hi ha l’ assetjament laboral , l’…