Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
escolta telefònica
Dret penal
Intercepció d’una comunicació telefònica utilitzant artificis tècnics d’escolta, transmissió, enregistrament o reproducció del so.
Sense la deguda autorització judicial constitueix un delicte contra l’exercici dels drets de la persona reconeguts per les lleis
gràcia
Dret penal
Facultat de les més altes magistratures de l’estat, consistent a concedir una remissió total o parcial de la condemna (indult) o l’anul·lació de l’antijuridicitat del fet que motivà la condemna (amnistia).
D’acord amb les lleis vigents a l’Estat espanyol, no pot ésser aplicada al president i als membres del govern quan incorrin en responsabilitat criminal, i els indults generals no són autoritzats
apologia del delicte
Dret penal
Apologia de fets il·lícits o dels culpables d’aquests, considerada per la doctrina com una forma atenuada d’ inducció
i, per això, sancionada, sovint, per les legislacions.
L’apologia només serà delictiva com a forma de provocació i també si, pel seu caràcter i les circumstàncies, constitueix una incitació directa a cometre un delicte En les lleis penals espanyoles l’apologia del terrorisme i dels terroristes té la consideració de delicte autònom, específicament tipificat i penalitzat
criminal
Dret penal
Dit de les lleis, institucions o accions destinades a perseguir i castigar els actes delictuosos.
delicte contra la seguretat de les persones
Dret penal
En el codi vigent a l’Estat espanyol, conjunt d’atemptats contra el govern, l’administració pública i els poders públics: parlament, tribunals, etc.
Cal distingir els delictes que atempten contra la seguretat exterior traïció, delictes que comprometen la pau o la independència de l’estat, delictes contra el dret de gents i pirateria i els que atempten contra la seguretat interior contra el cap de l’estat, contra organismes estatals, contra la forma de govern, contra l’exercici dels drets de la persona reconeguts per les lleis, rebellió, sedició, atemptats contra l’autoritat i els seus agents, desordres públics, propaganda illegal, tinença d’armes, terrorisme i activitats subversives en general L’índex d’aquest tipus de…
usura
Història
Dret penal
Delicte comès per qui presta habitualment diner amb interès desproporcionat i superior al normal o obliga a un contracte lleoní persones en situació de necessitat o d’inexperiència.
A l’antiga Grècia i a Roma, el préstec usurari era molt estès, malgrat la condemna que en féu Aristòtil però, en arribar la depressió econòmica del Baix Imperi, fou prohibit El cristianisme proclamà la immoralitat dels préstecs amb interès, i els escolàstics ratificaren la condemna aristotèlica A partir del s XII la nova conjuntura econòmica féu necessària l’acceptació del préstec amb un interès raonable, que hom justificà pels riscs que corria el prestamista o els perjudicis que li podia ocasionar Es mantingué, però, la prohibició de la usura, entesa com a préstec amb interès abusiu…
subvertir
Dret penal
Mirar de canviar, per mitjans contraris a les lleis establertes, l’estructura politicosocial d’un país, d’una manera violenta o en la clandestinitat.
dret penal
Dret penal
Conjunt de normes que fixa les accions i omissions considerades nocives a l’ordre establert, determinades, reprimides i castigades en exercici de la potestat que l’estat s’atribueix en nom de la societat.
En sentit subjectiu, és el dret de l’estat a definir els delictes i a imposar i executar les penes i altres mesures de lluita contra la criminalitat Objectivament, és el conjunt de normes establertes a fi de determinar els mitjans de correcció i seguretat corresponents a cada delicte L’estat és l’únic definidor del dret penal, però el seu poder ha d’ésser matisat pels drets inherents a la persona humana, que li són superiors Les doctrines més avançades refusen l’eficàcia de qualsevol sistema punitiu basat en la marginació social i que no combati els defectes estructurals que fomenten els…
atemptat
Dret penal
Delicte consistent en l’ús de violències, amenaces i resistències contra les autoritats, llurs agents i els funcionaris públics quan obren en execució de les lleis o en l’exercici de llurs funcions.
La majoria de les legislacions castiguen aquests fets per tal de garantir una eficaç execució de la funció pública Hom ha discutit el problema de la possible licitud o illicitud de la defensa contra les autoritats o llurs agents quan aquests, en l’exercici de llurs funcions, executen actes violents i de força i s’excedeixen en llurs atribucions El dret de resistir actes abusius ja era reconegut en el dret romà, i els intèrprets ensenyaren la mateixa doctrina que predomina actualment entre els autors i la jurisprudència de la majoria del països Normalment, les legislacions preveuen tipus…