Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
participació en el delicte
Dret penal
Delicte consistent a cooperar més d’una persona en un acte criminal.
codelinqüència
Dret penal
Participació de diverses persones en la intenció de cometre un determinat delicte i en la posterior execució de l’acte, si es dóna el cas.
Hi ha codelinqüència independentment que el delicte arribi o no a consumar-se i del grau de participació
complicitat
Dret penal
Forma secundària de participació en un delicte, a la qual correspon un grau mitjà de responsabilitat entre la de l’autor i la de l’encobridor.
La complicitat és moral si consisteix a instriur el delinqüent o a donar-li ànims per a la realització del fet, i material si consisteix en la prestació de mitjans materials o en l’execució d’actes anteriors o simultanis que afavoreixen la consumació del delicte La complicitat negativa actitud pasiva d’aquell que no fa res per evitar un delicte no constitueix cap mena de participació
encobriment
Dret penal
Forma de participació en un delicte amb actes posteriors a la seva consumació que té per finalitat d’impedir el descobriment o la captura del criminal i ajudar-lo a aprofitar-se dels efectes del delicte.
Els parents pròxims són exempts de pena si doncs no participen dels resultats de l’acció criminal El nou codi penal del 1995 deixà de considerar l’encobriment com una participació postdelictiva i el convertí en un delicte autònom que cometen les persones quan, amb coneixement de la comissió d’un delicte i sense haver-hi intervingut com a autor o còmplice, actuen, amb posterioritat a la seva execució auxiliant els autors o còmplices, perquè en treuen profit, o ocultant, alterant el cos o efectes d’un delicte o ajudant els presumptes responsables d’un delicte a eludir la…
culpabilitat
Dret penal
Responsabilitat criminal.
Comporta per al culpable la imposició d’una pena i l’obligació de respondre dels perjudicis civils causats pel fet punible El grau de culpabilitat depèn dels passos recorreguts en el camí del delicte, de la participació poc o molt directa i de les circumstàncies que concorren en el fet culpa
provocació
Dret penal
Acció d’incitar a perpetrar un delicte.
A l’Estat espanyol és considerada un pas en la comissió d’un delicte i, en cas d’ésser comès, una participació castigada com a inducció inclou tota incitació oral, escrita o impresa, o per qualsevol mitjà eficaç Precedint immediatament la reacció de l’ofès o provocació de l’ofès constitueix una causa atenuant de la culpabilitat de l’agent i suprimeix tota possible consideració de legítima defensa
autor | autora
Dret penal
Persona que participa en el delicte o falta mitjançant l’execució directa del fet punible.
Quan aquest no és realitzat per l’agent d’una manera personal o directa, la doctrina científica parla aleshores d' autor mediat Són autors els qui participen directament en l’execució del fet, els qui forcen o indueixen directament d’altres a executar-lo i els qui cooperen a l’execució del fet per un acte sense el qual aquest no s’hauria efectuat Aquesta darrera forma de participació ha estat confosa, a vegades, per la jurisprudència amb la complicitat inducció, coautor
associació il·lícita
Dret penal
En països on són restringides les llibertats individuals, delicte en què incorren les persones que formen part d’associacions no reconegudes per les lleis, o també que no han estat constituïdes complint els requisits administratius.
A la major part dels països solament és castigada la participació en associacions que persegueixen la comissió de fets delictius Segons el codi penal incorren en aquest delicte els fundadors, directors, i presidents de tota associació illícita així com també qui n'és membre actiu Són illícites aquelles associacions l’objecte de les quals és la comissió d’algun delicte o les constituïdes per a promocionar-lo les que empren mitjans violents per a obtenir fins lícits les clandestines o paramilitars i les que inciten o promouen la discriminació racial Constitueix també delicte l’…
escala gradual de penes
Dret penal
Cadascuna de les sèries de penes ordenades en els codis de major a menor gravetat, per adaptar-les a l’índole, els graus i les circumstàncies dels delictes i de la participació dels culpables.
acusació
Dret penal
Exercici d’una acció penal.
L’acusació comporta posar en coneixement un delicte real, aparent o suposat, i el seu presumpte responsable, davant del jutge per tal que procedeixi a verificar-ne l’existència i, en cas afirmatiu, a dictar la pena o sanció corresponent També s’anomena acusació cadascuna de les parts que exerceixen o poden exercir l’acció penal En el cas dels delictes públics aquells que són perseguits d’ofici per les autoritats el dret penal de l’Estat espanyol en reconeix les següents modalitats a acusació particular Correspon a la persona que exerceix l’acció penal davant dels fets que considera delictius…