Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
grau
Dret penal
Cadascuna de les parts en què es divideix la durada de les penes.
En el codi penal espanyol, cada pena és dividida en tres graus mínim, mitjà i màxim, o tercer, segon i primer, respectivament, aplicables segons la culpabilitat apreciada a l’autor En el primer grau es classifiquen els presos més perillosos, que no poden demanar permisos per a sortir de la presó En el segon, els presos tenen dret a 36 dies de permís a l’any si han complert una quarta part de la condemna Preveu la possibilitat d’un règim força obert si el pres té feina fora de la presó En el tercer grau, els presos només estan obligats a romandre vuit…
cel·lular
Dret penal
Relatiu a un sistema penitenciari basat en l’aïllament dels presos en cel·les.
penal
Dret penal
Centre penitenciari on els penats compleixen penes.
D’acord amb el Reglament de Serveis de Presons en vigor hi ha centres preventius o de detenció , regionals o interprovincials, per a custòdia de presos i compliments no superiors a sis mesos, i centres de compliment o correcció , per a penats privats de llibertat, que poden incloure centres hospitalaris i assistencials, establiments per a menors de vint-i-un anys i establiments ordinaris, sia de règim tancat per a condemnats hostils o refractaris, sia de règim obert per als qui poden treballar en condicions laborals normals fora de la presó, sia de règim intermedi per als qui…
delicte d’hàbit
Dret penal
Delicte compost d’una sèrie d’actes que, presos individualment, no constitueixen delicte, però sí en el conjunt.
protecció de menors
Dret
Dret civil
Dret penal
Òrgan jurisdiccional integrat en el poder judicial amb la denominació de jutjat de menors, al qual correspon l’exercici de les funcions reformadores establertes per les lleis per als menors d’edat autors de fets que la llei tipifica com a delicte o falta.
A totes les legislacions han estat abolides les penes per als menors delinqüents i hom les ha substituïdes per mesures educatives correccional i de reintegració social en centres d’acolliment o collocació familiar Hom ha creat arreu patronats destinats a l’assistència dels menors en recuperar llur llibertat Als Països Catalans, un primer antecedent fou el Patronat de Menors Abandonats i Presos, creat el 1890 a Barcelona per Ramon Albó i Martí amb la contribució de Francesc Puig i Alfonso i Josep Pedragosa Durant els anys d’autonomia a Catalunya hom intentà de donar un enfocament…
incomunicació
Dret penal
Situació provisional i transitòria que pot acordar el jutge a fi d’impedir que els presos tractin amb ningú, ni de paraula ni per escrit.
presó
Dret penal
Pena de privació de llibertat per un temps determinat, i, també, edifici o instal·lació construït per als condemnats a aquesta pena.
Des dels primers temps històrics, la privació de llibertat s’aplicava en establiments per al confinament d’acusats a l’espera de ser jutjats, sentenciats i, en el seu cas, condemnats a mort, a càstigs corporals o a esclavatge Aquests establiments eren concebuts com a centres de detenció transitòria que no tenien, pròpiament, consideració de càstig o de pena en si mateixos Amb la Illustració, el naixement de l’Estat modern i els primers codis penals, la privació de llibertat, teoritzada sobretot per Cesare Beccaria , passà a ser considerada un instrument penal per dret propi, i de tots aquests…