Resultats de la cerca

Aquest delicte, inclòs en la majoria de legislacions, va molt lligat amb el concepte d’ordre públic i, per tant, la seva tipificació i sanció varia segons l’estat El codi penal espanyol considera aquest delicte en un sentit ampli i, a més, hi inclou els crits provocatius de rebellió o sedició, els desperfectes ocasionats a les vies fèrries i a les línies telefòniques i telegràfiques i la intercepció de les comunicacions i de la corespondència

En la majoria de legislacions penals la falta és recollida, bé que amb diferents denominacions, amb caràcter de delicte menor S'estructura semblantment al delicte i només se'n diferencia en la menor gravetat dels interessos lesionats La condemna per falta mai no és tinguda en compte com a antecedent penal

Una consideració individualitzada del càstig pretén, a més, concebre'l com a tractament amb vista a la reintegració social del delinqüent, tractament, però, que no deixa de presentar seriosos problemes, no solament econòmics, sinó sobretot d’ordre psicològic i social, amb uns resultats ben minsos i discutibles El càstig o la repressió, d’altra banda, només tenen caràcter de pena quan l’especifica concretament el codi penal o les lleis especials assenyalades per un tribunal ordinari Qualsevol altra sanció administrativa, disciplinària o laboral, imposada per l’Administració o l’…

A l’antiga Grècia i a Roma, el préstec usurari era molt estès, malgrat la condemna que en féu Aristòtil però, en arribar la depressió econòmica del Baix Imperi, fou prohibit El cristianisme proclamà la immoralitat dels préstecs amb interès, i els escolàstics ratificaren la condemna aristotèlica A partir del s XII la nova conjuntura econòmica féu necessària l’acceptació del préstec amb un interès raonable, que hom justificà pels riscs que corria el prestamista o els perjudicis que li podia ocasionar Es mantingué, però, la prohibició de la usura, entesa com a préstec amb interès abusiu…

L’acusació comporta posar en coneixement un delicte real, aparent o suposat, i el seu presumpte responsable, davant del jutge per tal que procedeixi a verificar-ne l’existència i, en cas afirmatiu, a dictar la pena o sanció corresponent També s’anomena acusació cadascuna de les parts que exerceixen o poden exercir l’acció penal En el cas dels delictes públics aquells que són perseguits d’ofici per les autoritats el dret penal de l’Estat espanyol en reconeix les següents modalitats a acusació particular Correspon a la persona que exerceix l’acció penal davant dels fets que considera delictius…

La majoria dels codis penals es basen en el francès, del 1810 Als països anglosaxons, el dret penal és menys codificat i, com el codi civil, es regeix sobretot per la common law , tot i que els delictes i les penes puguin estar codificats parcialment Com a expressió directa del poder coercitiu de l’Estat, els codis penals són objecte de constants modificacions i reformes, i s'adeqüen a noves formes de criminalitat i de delicte, sorgides arran dels canvis tecnològics, de les relacions socials, dels hàbits i costums, etc, com també als grans canvis en la mentalitat general pel que fa als…