Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
cassació
Dret processal
Anul·lació feta pel tribunal suprem de les sentències judicials definitives dictades pels tribunals ordinaris, consell suprem de justícia militar o per àrbitres.
Aquestes s’anullen cas que no s’ajustin a la llei, infringeixin les garanties processals fonamentals o, a vegades, per error en l’apreciació de les proves per part dels tribunals d’instància Un cop anullada la sentència, cal remetre de nou el procés al tribunal d’origen La institució de la cassació s’establí originàriament a França, després de la Revolució hom establí un tribunal únic, amb jurisdicció per a tot l’estat, la funció del qual era essencialment d’unificar la interpretació de jurisprudència El sistema de la cassació és admès en diferents estats França,…
Tribunal de Cassació de Catalunya
Dret processal
Organisme judicial de la Generalitat de Catalunya creat el 2 de març de 1934.
La seva actuació era purament jurídica, i es referia a matèries de dret civil català, en el qual la seva competència fou total, i contenciós administratiu No tenia funcions polítiques, com el Tribunal de Garanties Constitucionals de la República, ni sala per a afers penals, puix que la Generalitat no hi tenia competències pròpies En foren presidents SGubern i Fàbregues 1934-36 i JAndreu i Abelló fins el 1939 Entre els magistrats es destacaren Borrell i Soler, Martí i Miralles, Comes i Calvet i Roca i Sastre Atesa la seva curta durada i el fet que les seves decisions no pogueren ésser…
remissió
Dret processal
Acció de diferir una causa remetent-la a un altre tribunal o col·legi competent per a un examen o una decisió.
Competència del tribunal de cassació o tribunal suprem, hom l’aplica per motius d’ordre públic És aplicada normalment en els procediments contra magistrats
vici de forma
Dret processal
Manca de pressupòsits en una resolució o en un procediment judicial.
Pot afectar el contingut vici en la forma de jutjar o l’origen i la forma vici en la forma de procedir En ambdós casos pot tenir lloc la presentació de recurs de cassació, per infracció de la llei i per defecte de forma, respectivament, l’existència del qual comporta que el negoci sigui anullable
secret sumarial
Dret processal
Secret encaminat a garantir tant l’administració de la justícia com la defensa dels interessos personals de les parts implicades en un sumari.
Té lloc mentre es fan les diligències tendents al descobriment de la veritat dels fets i normalment dura fins al tancament del sumari El secret s’estén també als vots reservats dels tribunals llevat del cas que la sentència sigui recorreguda en cassació i a tots els judicis celebrats a porta tancada Estan obligades a guardar secret totes aquelles persones que, per una causa o altra, coneixen dels fets del sumari
recurs
Dret processal
Mitjà d’impugnació que la llei concedeix a les parts, en tota mena de judicis, per a demanar l’esmena d’una resolució judicial o un nou examen de la causa, ja sia davant el mateix jutge o tribunal que l’ha dictada, ja sia davant un tribunal superior.
Constitueix un veritable procés autònom, divers de les oposicions formulades durant el procés anterior, bé que sobre el mateix contingut en causa Entre els recursos interposats davant el mateix òrgan que ha dictat la resolució, hi ha els d'aclariment, de força, de queixa, de nullitat, de reforma, de reposició, de rescissió, de responsabilitat, de súplica i de terceria Entre els interposats davant un tribunal superior, hi ha l'apellació, la cassació i el recurs de revisió
nota
Dret processal
Breu apuntament format damunt els recursos de cassació civil per infracció de la llei.
tribunal
Dret
Dret administratiu
Dret militar
Dret processal
Conjunt de funcionaris que constitueixen l’òrgan estatal encarregat de vetllar per la garantia de l’ordre jurídic, en nom del poble o del cap de l’estat que el representa i d’acord amb un sistema normatiu de legalitat.
En l’ordenament vigent a l’Estat espanyol, comprèn, genèricament, jutjats unipersonals i audiències tribunals collegiats l’integren tots els funcionaris, ja siguin titulars judicials lletrats, o persones alienes a la carrera llecs En l’ordre civil, poden ésser tribunals de primera instància i de segona instància o d' apellació pel que fa a la jurisdicció, n'hi ha d’ordinaris i d’especials Els tribunals ordinaris comprenen el jutjat de pau , integrat per un jutge, amb jurisdicció sobre el municipi on no hi ha jutjat de primera instància Aquests tribunals entenen de les qüestions civils de…
per trencament de forma
Dret
Dret processal
Al·legació d’un motiu formal (la seva inobservança) en un procediment penal o civil en el recurs de cassació.